1. La xarxa electrònica de la justícia és l’eina informàtica que permet i suporta el funcionament del servei informàtic de gestió i comunicació processal (en endavant, “la xarxa electrònica”). Aquest servei de titularitat pública és gestionat pel Consell Superior de la Justícia.
2. La seu electrònica de la justícia (en endavant, “la seu electrònica”) és un lloc segur a Internet per fer tràmits telemàtics. Qualsevol canvi o modificació que es pugui produir respecte a l’adreça de la seu electrònica s’ha de publicar al
Butlletí Oficial del Principat d’Andorra
.
3. La seu electrònica és única. No obstant això, es poden crear seus electròniques secundàries en els supòsits previstos en els articles 6.2 i següents.
4. L’expedient judicial electrònic és el conjunt de documents judicials electrònics propis a un procés judicial. Es troba identificat amb un número únic i inalterable al llarg de tot el procés i constitueix la documentació oficial i autèntica de les actuacions. Els documents judicials electrònics tenen format escrit, audiovisual o tot altre que hagi estat aprovat pel Consell Superior de la Justícia i que sigui susceptible de ser emmagatzemat, transmès i ser accessible a les parts i al tribunal.
5. Els documents judicials electrònics són tots els incorporats a l’expedient judicial electrònic i que resulten de tots els actes processals efectuats conforme als processos judicials previstos a la Llei. També tenen la consideració de documents judicials electrònics tots els annexos als documents que s’incorporen degudament indexats a l’expedient judicial electrònic.
6. L’índex electrònic és la relació de documents electrònics d’un expedient electrònic.
7. Les referències que aquesta Llei efectua als tribunals s’entenen a tots els tribunals previstos a la Llei qualificada de la justícia així com el Tribunal Constitucional.
8. S’entén per cooperadors i professionals de la justícia a efectes d’aquesta Llei: la policia judicial, els advocats, els procuradors, els saigs, els notaris, els pèrits i altres que es puguin determinar reglamentàriament a l’efecte de poder accedir a la xarxa electrònica.
9. L’estàndard obert és aquell que reuneixi les condicions següents: que l’accés al sistema sigui públic i la seva utilització sigui disponible de manera gratuïta o a un cost mínim, raonable, no discriminatori i que el seu ús i aplicació no estigui condicionat al pagament d’un dret de propietat intel·lectual o industrial.