1. Les parts poden lliurement nomenar directament l’àrbitre o els àrbitres que componen la junta arbitral o bé acordar el procediment per al seu nomenament, amb subjecció a les disposicions dels apartats 4 i 5.
2. A falta d’aquest acord:
a) En l’arbitratge amb junta arbitral composta per un àrbitre únic, si les parts no es posen d’acord sobre l’àrbitre, aquest àrbitre és nomenat, a instància de part, per la institució arbitral nomenada per les parts i, si no se n’hagués nomenat cap, pel batlle al qual correspongui per torn de jurisdicció voluntària, en el termini màxim d’un mes.
b) En l’arbitratge amb junta arbitral integrada per tres àrbitres, cada part nomena un àrbitre i els dos àrbitres designats nomenen el tercer àrbitre, que actua com a president de la junta arbitral; si una part no nomena l’àrbitre dins els trenta dies següents a la notificació del requeriment fefaent en aquest sentit de l’altra part, o si els dos àrbitres no es posen d’acord sobre el tercer àrbitre dins els trenta dies següents a l’acceptació del seu nomenament, el nomenament es fa, a instància de part, per la institució arbitral nomenada per les parts i, si no se n’hagués nomenat cap, pel batlle al qual correspongui per torn de jurisdicció voluntària, en el termini màxim d’un mes.
3. Quan en un procediment de nomenament d’àrbitres convingut per les parts,
a) una part no actuï segons el que disposa aquest procediment, o.
b) les parts o els dos àrbitres no puguin arribar a un acord de conformitat amb el procediment mencionat, o.
c) un tercer, inclosa una institució, no compleixi una funció que se li confereix en aquest procediment, qualsevol de les parts pot sol·licitar al batlle al qual correspongui per torn de jurisdicció voluntària que adopti les mesures necessàries per tal que el nomenament dels àrbitres es faci efectiu, llevat que l’acord sobre el procediment de nomenament prevegi altres mitjans per aconseguir-ho.
Aquesta sol·licitud pot consistir tan sols a suplir allò que impedeix continuar amb el procediment de nomenament de l’àrbitre o àrbitres convingut per les parts, com també a peticionar el nomenament judicial directe de l’àrbitre o els àrbitres, tenint en compte els requisits previs establerts per les parts.
4. Quan el nomenament dels àrbitres correspongui al batlle al qual correspongui per torn de jurisdicció voluntària, confecciona una llista amb tres noms per cada àrbitre que hagi de ser escollit i tria els noms per sorteig. Ha de tenir necessàriament en compte les condicions requerides per ser àrbitre d’una junta arbitral convingudes per les parts, i si no se n’haguessin convingut, les previstes a la Llei, i ha de prendre les mesures que garanteixin la independència, la imparcialitat i la disponibilitat dels integrants de les llistes.
5. Les pretensions que s’exercitin davant la Batllia en relació amb els apartats anteriors se substancien per mitjà de les normes expressament previstes per a aquesta finalitat o, si no se n’haguessin previst, per les que regulen els procediments incidentals d’acord amb el previst a la legislació processal civil vigent en cada moment. La Batllia només pot refusar la petició de nomenament d’àrbitre si, de la documentació aportada, en resulta manifestament la inexistència o la invalidesa del conveni d’arbitratge.
6. Les decisions de la Batllia sobre el nomenament d’àrbitres a què fa referència aquest article no poden ser objecte de recurs, amb excepció d’aquelles que refusen la petició formulada d’acord amb l’últim incís de l’apartat 5.