1. Quan una disposició de la Llei:
a) Concedeixi a les parts la facultat de decidir lliurement sobre un assumpte concret, aquesta facultat comprèn la d’autoritzar un tercer, inclosa una institució arbitral, perquè adopti aquesta decisió, excepte en els casos que preveuen els apartats 1 a 3 de l’article 49.
b) Es refereixi al conveni d’arbitratge o a qualsevol altre acord entre les parts, s’entén que integren el seu contingut les disposicions del reglament d’arbitratge al qual les parts s’hagin sotmès, si s’escau. Aquest reglament es considera fruit de la voluntat de les parts i, en conseqüència, preval sobre les normes dispositives de la Llei.
c) Es refereixi a la demanda, també s’aplica a la reconvenció, i quan es refereixi a la contesta, també s’aplica a la contesta a la reconvenció, excepte en el casos que preveu l’article 46.
a) i l’article 53.3.a).
2. Les qüestions relatives a les matèries que es regeixen per la present Llei que no estiguin expressament resoltes en aquesta, es dirimiran de conformitat als principis generals en què es basa, entre els quals es troben els següents:
a) Principi de llibertat, que consisteix en el reconeixement de facultats potestatives a les parts per adoptar mitjans alternatius al procés judicial per a la resolució de controvèrsies.
b) Principi de flexibilitat, que consisteix en l’establiment d’actuacions informals, adaptables i simples.
c) Principi de privacitat, que consisteix en el manteniment obligatori de la necessària reserva i confidencialitat.
d) Principi d’idoneïtat, que consisteix en la capacitat per exercir-se com a àrbitre o conciliador.
e) Principi de celeritat, que consisteix en la continuïtat dels procediments per a la solució de les controvèrsies.
f) Principi d’igualtat, que consisteix a donar a cada part les mateixes oportunitats de fer valer els seus drets.
g) Principi d’audiència, que consisteix en l’oralitat dels procediments alternatius.
h) Principi de contradicció, que consisteix en l’oportunitat de confrontació entre les parts.