1. Llevat que les parts acordin altrament s’apliquen les disposicions següents:
a) Qualsevulla notificació, citació o comunicació es considera rebuda el dia que hagi estat lliurada personalment al destinatari o que hagi estat lliurada al seu domicili, residència habitual, establiment o adreça. Així mateix, són vàlides les fetes per fax, burofax, correu electrònic o un altre mitjà de telecomunicació electrònic, telemàtic o d’una altra classe semblant que permeti la tramesa i la recepció d’escrits i documents que deixi constància de la seva remissió i recepció i que hagin estat designats per l’interessat. Posat el cas que no s’identifiqui, després d’una indagació raonable, cap d’aquests llocs, es considera rebuda el dia en què hagi estat lliurada o intentat el lliurament, per correu certificat o qualsevol altre mitjà que deixi constància, en l’últim domicili, residència habitual, adreça o establiment coneguts del destinatari.
b) Els terminis establerts en la Llei es computen des del dia següent al de la recepció de la notificació o la comunicació. Si l’últim dia del termini és dia festiu en el lloc de recepció de la notificació o la comunicació, es prorrogarà fins al primer dia laborable següent. Quan hi hagi establert un termini per presentar un escrit, el termini s’entén respectat si l’escrit es remet dins el termini, encara que la recepció es produeixi posteriorment. Els terminis establerts per dies es computen per dies naturals. Els terminis establerts per mesos es computen de data a data.
2. Les disposicions d’aquest article no s’apliquen a les notificacions, les comunicacions, les citacions i els còmputs de terminis dins un procediment davant d’un òrgan jurisdiccional estatal, en les funcions d’assistència i supervisió durant l’arbitratge, que es regeixen per les seves normes pròpies.