1. El conveni d’arbitratge internacional no està sotmès a cap requisit de forma.
2. El conveni d’arbitratge serà vàlid i la controvèrsia serà susceptible d’arbitratge sempre que concorrin els requisits establerts per les normes jurídiques acordades per les parts per regir el conveni d’arbitratge, per les normes jurídiques aplicables al fons de la controvèrsia o pel dret andorrà.
3. El conveni d’arbitratge pot, directament o per referència a un reglament d’arbitratge o a altres regles de procediment, designar els àrbitres o preveure les modalitats per al seu nomenament.
4. Quan una de les parts sigui un Estat o una societat, un organisme o una empresa controlada per un Estat, aquesta part no pot invocar les prerrogatives del seu propi dret per sostreure’s a les obligacions derivades del conveni d’arbitratge.
5. En tot allò que no contradigui les disposicions anteriors, són d’aplicació a l’arbitratge internacional les normes que conté el capítol II del títol II relatives al conveni en l’arbitratge intern.