1. És d’aplicació a l’arbitratge internacional el que, amb relació a la substanciació d’actuacions arbitrals en l’arbitratge intern, estableix el capítol VI del títol II.
2. Si les parts desitgen que l’arbitratge sigui confidencial, ho han de convenir expressament.
3. Amb subjecció a les disposicions imperatives de la Llei, les parts tenen plena llibertat per a convenir, en el conveni arbitral o posteriorment, directament, per referència a un reglament d’arbitratge o a altres regles, el procediment al qual s’han d’ajustar la junta arbitral i les parts en les actuacions arbitrals.
4. Sigui quin sigui el procediment convingut per les parts, la junta arbitral ha de garantir els principis d’igualtat, audiència i contradicció de les parts.
5. A falta d’acord, la junta arbitral pot, amb subjecció a les disposicions imperatives de la Llei, establir les normes i dirigir el procediment d’arbitratge de la manera que consideri apropiada i sense que hagi de seguir les normes establertes per la jurisdicció ordinària. Aquesta potestat de la junta arbitral comprèn la de decidir sobre l’admissibilitat, la pertinència i la utilitat de les proves, la pràctica de les proves, fins i tot d’ofici, i sobre la seva valoració.