1. És d’aplicació a l’arbitratge internacional el que estableix el capítol VII del títol II amb referència a l’arbitratge intern.
2. La junta arbitral només pot dictar un laude en equitat (
ex aequo et bono
) si les parts l’han autoritzat expressament a fer-ho així.
3. La junta arbitral decideix la controvèrsia de conformitat amb les normes de dret acordades per les parts per ser aplicables al fons de la controvèrsia (
lex causae
) encara que no existeixi vinculació entre les normes i la controvèrsia. Si no hi ha aquestes normes, la junta arbitral decideix de conformitat amb les que estima més apropiades. S’entén que tota referència al dret o ordenament jurídic d’un Estat determinat es refereix, llevat que s’expressi el contrari, al dret substantiu d’aquest Estat i no a les normes de conflicte de lleis.
4. En tots els casos, la junta arbitral decideix d’acord amb les estipulacions del contracte i té en compte els usos mercantils aplicables al cas.
5. Llevat que el conveni d’arbitratge ho disposi altrament, en els arbitratges amb més d’un àrbitre, el laude es dicta per majoria de vots i és firmat per tots els àrbitres. Si una minoria dels àrbitres refusa firmar-lo, els altres fan menció d’aquesta circumstància en el laude. El laude firmat per la majoria d’àrbitres o pel president sol, té els mateixos efectes que si estès firmat per tots.
6. El laude es notifica en la forma que acordin les parts i, si no ho haguessin acordat, d’acord amb l’article 52.8.