1. Les entitats asseguradores i reasseguradores, així com les delegacions, han de valorar els seus actius i passius segons les regles establertes en aquest article.
2. Els actius s’han de valorar per l’import pel qual es podrien intercanviar entre parts interessades i degudament informades que efectuïn una transacció en condicions d’independència mútua.
3. Els passius s’han de valorar per l’import pel qual es podrien transferir o liquidar entre parts interessades i degudament informades que efectuïn una transacció en condicions d’independència mútua. No obstant això, les entitats no poden dur a terme cap tipus d’ajust per tenir en compte la solvència pròpia de l’entitat.
4. En els passius s’hi han d’incloure les provisions tècniques necessàries per reflectir totes les obligacions derivades de contractes d’assegurança i de reassegurança assumides davant els prenedors i les persones titulars de drets o obligacions derivades dels contractes. El valor de les provisions tècniques s’ha de correspondre amb el valor actual que l’entitat hauria de pagar si transferís les seves obligacions d’assegurança i reassegurança de manera immediata a una altra entitat asseguradora o reasseguradora. Sens perjudici del que s’estipuli per reglament, les provisions s’han de calcular d’acord amb les regles següents:
a) S’han de valorar de forma prudent, fiable i objectiva.
b) S’han d’utilitzar amb caràcter prioritari les dades facilitades pels mercats financers i les disponibles per a les entitats relatives als riscos de subscripció, dades amb les quals el càlcul de les provisions ha de ser coherent.
c) El seu valor ha de ser igual a la suma de la millor estimació i d’un marge de risc. La millor estimació s’ha de correspondre amb la mitjana dels fluxos de caixa futurs ponderada per la seva probabilitat, tenint en compte el valor temporal del diner (valor actual esperat dels fluxos de caixa futur.
s) mitjançant l’aplicació de l’estructura pertinent temporal de tipus d’interès sense risc.
d) El càlcul de la millor estimació s’ha de basar en informació actualitzada i fiable i en hipòtesis realistes, i s’ha d’efectuar d’acord amb mètodes actuarials estadístics que siguin adequats, aplicables i pertinents.
e) La projecció de fluxos de caixa utilitzada en el càlcul de la millor estimació ha de tenir en compte totes les entrades i sortides de caixa necessàries per liquidar les obligacions d’assegurança i reassegurança durant tot el seu període de vigència.
f) La millor estimació s’ha de calcular en termes bruts, sense deduir els imports recuperables procedents dels contractes de reassegurança i de les entitats amb comesa especial.
g) El valor actual dels fluxos de caixa futurs s’ha de calcular mitjançant l’aplicació de l’estructura pertinent de tipus d’interès sense risc. Tanmateix, l’estructura temporal de tipus d’interès sense risc es pot substituir per un tipus d’interès de descompte a determinar reglamentàriament si els fluxos de cobrament procedents de l’actiu o conjunt d’actius assignats al compliment de les obligacions derivades d’una pòlissa o grup homogeni de pòlisses coincideixen suficientment en el temps i quantia amb el règim de fluxos de caixa futurs de pagament de prestacions i despeses de dita pòlissa o grup homogeni de pòlisses.
5. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot exigir en qualsevol moment a les entitats asseguradores i reasseguradores, així com a les delegacions, que acreditin que el nivell de les provisions tècniques és l’adequat d’acord amb la seva activitat i les seves obligacions, i també que demostrin l’aplicabilitat, correcció i pertinència dels mètodes i models estadístics emprats per al càlcul d’aquestes provisions, així com la idoneïtat de les dades estadístiques utilitzades.