1. L’INAF administra els seus recursos propis amb total independència de l’Administració general, respectant els principis d’eficiència, eficàcia i prudència, i valorant en cada cas les circumstàncies dels mercats financers.
2. L’INAF pot comprar i vendre béns mobiliaris i immobiliaris i concloure contractes de serveis que siguin necessaris a la consecució dels seus objectius.
3. En seguiment de l’article 1 de la Llei de contractació pública, de data 9 de novembre del 2000, aquesta pot no ser d’aplicació a l’INAF en els següents casos:
a) impossibilitat o inconveniència de promoure concurrència en l’oferta;
b) reconeguda urgència que exigeixi la ràpida disposició dels béns o dels serveis;
c) necessitat de lliuraments complementaris efectuats pel prestador del subministrament o del servei, quan el canvi de proveïdor suposés adquirir un material tècnic i/o un servei diferent que impliqui incompatibilitats i dificultats tècniques desproporcionades en les condicions d’utilització o de manteniment;
d) especificitat tècnica del producte o necessitat de mesures de confidencialitat del servei.
En aquests supòsits, el director general de l’INAF pot proposar al Consell d’Administració de l’INAF la utilització de la contractació directa i aquest òrgan pot procedir a l’aprovació d’aquesta modalitat de contractació.