1. Els béns o drets embargats són alienables en forma de subhasta o d’adjudicació directa, d’acord amb el que estableixi la llei i els reglaments reguladors.
2. L’import obtingut que excedeixi el deute, els interessos, els recàrrecs i les costes que corresponguin del procediment, és lliurat al deutor. En aquest cas, es meriten interessos a favor del deutor a partir del moment que acabi el procediment de subhasta.
3. L’Administració tributària no pot procedir a l’alienació dels béns o drets embargats fins que l’acte de liquidació del deute tributari executat esdevingui ferm, excepte en els supòsits següents:
a) Casos de força major.
b) Béns peribles.
c) Béns amb risc de pèrdua imminent de valor.
d) Quan l’obligat tributari sol·liciti expressament la seva alienació.
4. El procediment de constrenyiment també pot concloure amb l’adjudicació de béns a l’Administració tributària en el cas de béns mobles o immobles o drets realitzables o d’interès artístic, històric o cultural, i que no s’hagin pogut alienar en segona subhasta.
5. En qualsevol moment anterior a l’adjudicació de béns, l’obligat tributari pot evitar l’embargament o deixar-lo sense efecte si consigna el deute, els interessos, els recàrrecs i les costes que corresponguin del procediment.
6. Una vegada cobert el deute, els interessos, els recàrrecs i les costes que corresponguin del procediment, l’Administració ha d’aixecar l’embargament sobre els béns i drets no alienats i acordar-ne el lliurament a la persona embargada. També han de quedar a la disposició d’aquesta persona els béns i drets que no s’hagin adjudicat.