1. Són infraccions simples l’incompliment d’obligacions o de deures tributaris exigits a qualsevol persona, tant si és obligat tributari com si no ho és, per la gestió dels tributs i quan no constitueixin defraudació.
2. Es consideren infraccions simples, entre les altres que pugui establir la legislació aplicable, les següents:
a) La falta de presentació de declaracions o autoliquidacions o la presentació de declaracions o autoliquidacions falses, incompletes o inexactes sense transcendència en la liquidació.
b) L’incompliment de requeriments d’informació o de documentació que faci l’Administració.
c) L’incompliment del deure de subministrar a l’Administració tributària dades, informes o antecedents amb transcendència tributària.
d) L’incompliment de les obligacions de caràcter comptable, registral i censal.
e) L’incompliment de les obligacions de facturació o de documentació, llevat que produeixin defraudació o hi condueixin.
f) L’incompliment de l’obligació d’utilitzar i de comunicar el número de registre tributari (NRT).
g) La resistència, negativa o obstrucció a les actuacions de l’Administració tributària, en fase de gestió, d’inspecció o de recaptació, o en qualsevol altre procediment tributari.
h) L’incompliment de l’obligació de posar en coneixement de l’Administració tributària el canvi de domicili de l’obligat tributari conforme a l’article 39.
3. Les lleis particulars de cada tribut i les disposicions legals en matèria fiscal poden regular, d’acord amb els apartats anteriors, els supòsits específics d’infracció.