Són obligats tributaris les persones físiques o jurídiques i les entitats a qui les lleis particulars de cada tribut imposen el compliment de les obligacions tributàries.
També tenen la consideració d’obligats tributaris quan una llei particular així ho estableixi, les societats civils, les herències jacents, les comunitats de béns i totes les entitats o els patrimonis autònoms que malgrat no tenir personalitat jurídica constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició.
Els obligats tributaris ho són:
1. A títol de deutors directes, en els casos següents:
a) El contribuent és l’obligat tributari que realitza el fet generador determinat per la llei. Les lleis particulars de cada tribut fixen els casos en què aquests obligats tributaris poden o han de transferir les quotes de tributació a terceres persones.
b) El substitut del contribuent és l’obligat tributari que per imposició de la llei està obligat, en lloc d’aquell, a complir les prestacions materials i formals de l’obligació tributària. El substitut pot exigir del contribuent l’import de les obligacions tributàries, tret que la llei assenyali una altra cosa.
c) El qui està obligat a realitzar una retenció o un pagament a compte o a favor de les finances públiques de quantitats pagades subjectes a tributació i els qui, segons les lleis particulars de cada tribut, han de realitzar ingressos a compte de deutes tributaris, tant propis com aliens.
d) L’obligat a qui les normes tributàries imposen l’obligació de suportar retencions o repercussions.
e) El subjecte infractor de normes tributàries per les sancions pecuniàries que se li imposin.
2. A títol de deutors indirectes, en els casos d’incompliment dels deutors directes:
a) Els responsables solidaris i subsidiaris.
b) Els adquirents de béns afectats per la llei al compliment de deutes tributaris.
c) Els successors dels obligats tributaris.
3. A títol de deutors tercers, altres obligats sotmesos per llei al compliment de deures de naturalesa tributària.