1. Són responsables subsidiaris del deute tributari les persones o les entitats següents:
a) Els administradors de fet o de dret de persones jurídiques, quan aquestes persones jurídiques hagin comès infraccions tributàries i els administradors no hagin realitzat els actes necessaris perquè complissin les obligacions tributàries, quan hagin consentit que les persones que depenen d’ells incompleixin les obligacions tributàries o quan hagin adoptat acords que hagin fet possible les infraccions. La seva responsabilitat també s’estén a les sancions. No obstant això, si el fet deriva d’una decisió col·lectiva, aquesta responsabilitat no s’estén a aquells que s’hi hagin oposat. La constància de l’oposició a la decisió és un requisit necessari a aquest efecte.
b) Els administradors de fet o de dret de persones jurídiques que hagin cessat en l’activitat, per les obligacions tributàries meritades que es trobin pendents en el moment del cessament, si no han fet tot el raonablement possible per pagar-les, o bé si han adoptat acords o pres mesures que siguin causa de l’impagament.
c) Les persones que succeeixin en la titularitat o en l’exercici d’activitats econòmiques, per les obligacions tributàries del titular anterior derivades del seu exercici.
d) Els adquirents de béns afectes al pagament de deutes tributaris en els termes de l’article 37.
2. Les lleis en general, i en particular les de cada tribut, poden establir altres supòsits de responsabilitat subsidiària, diferents dels previstos anteriorment.
3. El procediment per declarar la responsabilitat subsidiària s’estableix reglamentàriament.