1. Poden ser considerats vehicles històrics, als efectes d’aquesta Llei, els següents:
a) Els vehicles que tenen l’antiguitat mínima que reglamentàriament es determini comptada a partir de la data de fabricació. Si aquesta data no es coneix, es pren com a referència la de la primera matriculació a Andorra o a l’estranger o, si no és possible, la data en què el corresponent tipus o variant va deixar de fabricar-se.
b) Els vehicles que, independentment de la data de fabricació, tenen unes característiques mecàniques, tècniques, estètiques, artístiques, de producció o altres assimilables que fan tinguin un valor històric.
2. Perquè un vehicle pugui ser considerat històric per l’antiguitat de conformitat amb la lletra
a) de l’apartat 1, és imprescindible que les peces constitutives hagin estat fabricades en el període de producció del vehicle, a excepció dels elements fungibles que poden ser substituïts per reproduccions o equivalències, però que han d’estar inequívocament identificats. Si hi ha hagut modificacions o transformacions en l’estructura o en els components, poden ser acceptades si són conformes amb les recomanacions internacionals de vehicles històrics.
3. Per matricular un vehicle com a històric, és imprescindible la resolució favorable del ministeri competent en matèria de vehicles, la qual ha de tenir en compte l’informe que elabori la Comissió de Vehicles Històrics.
4. La Comissió de Vehicles Històrics està formada per un representant del ministeri titular del Registre de Vehicles, per un representant del ministeri responsable de cultura, pel president de l’Automòbil Club d’Andorra o una persona delegada, i per un representant del comitè tècnic del Museu Nacional de l’Automòbil.
5. La Comissió de Vehicles Històrics, en vista de la documentació aportada i de la inspecció tècnica del vehicle, elabora un informe favorable o desfavorable i determina la classificació del vehicle segons les recomanacions internacionals de vehicles històrics, fixa les limitacions que s’imposen a la circulació del vehicle, les limitacions tècniques que no se li exigeixen amb motiu de la inspecció tècnica i, si escau, la instal·lació de mesures i elements complementaris que es consideren imprescindibles per a la seguretat viària.
6. La valoració del vehicle a l’efecte de determinar l’impost general indirecte (IGI) és efectuada per la Comissió de Vehicles Històrics o, en absència d’aquesta Comissió, per qualsevol altre organisme autoritzat pel Govern.
7. El Govern dicta les disposicions reglamentàries pel que fa a la inscripció al Registre de Vehicles, les plaques de matrícula, la classificació del vehicle, la inspecció tècnica, el certificat de matriculació i les condicions de circulació dels vehicles històrics.