1. Si durant la tramitació del procediment sancionador apareix que els fets poden ser constitutius d’una infracció penal, l’òrgan competent que tramita l’expedient comunica aquesta circumstància al Ministeri Fiscal per si procedeix a l’exercici de l’acció penal, i acorda la suspensió de les actuacions administratives.
2. Si durant la tramitació del procediment sancionador queda acreditat que ha estat obert un procés penal pels mateixos fets, s’ha de decidir la suspensió del procediment administratiu fins que recaigui una resolució ferma en la via penal. La suspensió del procediment administratiu sancionador no impedeix el manteniment de les mesures cautelars adoptades, sempre que no siguin incompatibles amb les que s’adoptin en el procés penal.
3. L’òrgan competent per resoldre ha de declarar la no exigència de responsabilitat administrativa i arxivar l’expedient si, abans de dictar la resolució, queda acreditat que ha recaigut una sanció penal prop del mateix subjecte i pels mateixos fets, i s’aprecia, a més, la identitat del fonament de la sanció.
4. En canvi, si el procediment penal finalitza amb una resolució que posi fi a la seva tramitació sense declaració de responsabilitat, i sempre que la mateixa resolució no es fonamenti en la inexistència del fet, resulta possible iniciar o continuar la tramitació del procediment administratiu.
5. En tot cas, els fets declarats provats per una resolució judicial penal ferma vinculen els òrgans administratius respecte dels procediments sancionadors que tramitin.