1. Els agents encarregats de la vigilància i la disciplina del trànsit, a més d’imposar les sancions monetàries previstes en aquesta Llei, i sense perjudici de la responsabilitat penal que sigui exigible en cada cas, poden ordenar la immobilització immediata del vehicle, inclosa la mecànica, com a conseqüència de la comissió de presumptes infraccions, en els supòsits següents:
a) Quan el conductor no porti el permís de conduir o presenti un permís no vàlid. En aquest cas, la immobilització solament s’ha d’efectuar si de l’actitud o del comportament del conductor es dedueix de manera clara i raonable que no té els coneixements, les condicions físiques i/o psíquiques o l’aptitud necessaris per conduir vehicles.
b) Quan el vehicle presenti deficiències tècniques evidents o funcionals de forma que representi raonablement un perill per a les persones, per als altres vehicle o béns o, en general, per a la circulació del trànsit viari, o hagi sofert modificacions destinades a ocultar mercaderies o béns.
c) Quan el vehicle circuli amb una amplada o una alçada d’estructura superior al màxim autoritzat o amb una càrrega superior al 10% del pes màxim autoritzat o, si és el cas, a la que indiqui l’autorització especial del Govern.
d) Quan les possibilitats de moviment o el camp de visió del conductor del vehicle resultin sensiblement i perillosament reduïts a causa del nombre de passatgers transportats o de les dimensions o les condicions dels objectes carregats.
e) Quan, per no haver-se efectuat els reconeixements tècnics obligatoris, s’acordi la prohibició de circular.
f) Quan el conductor presenti símptomes d’embriaguesa, símptomes de trobar-se sota la influència d’estupefaents o sota els efectes de medicaments o altres substàncies que alterin l’estat físic o el mental apropiats per conduir sense perill i també quan es produeixi la negativa a efectuar les proves a les quals es refereixen els articles continguts en el capítol vint-i-quatrè del títol I d’aquesta llei o quan les proves donin un resultat positiu.
g) Quan el conductor o el passatger no facin ús del casc de protecció o dels dispositius de retenció infantil, en els casos en què aquests dispositius siguin obligatoris. Aquesta mesura no s’aplica als ciclistes.
h) Quan el vehicle circuli sense pneumàtics adequats o sense els equipaments especials obligatoris segons disposa l’article 72 d’aquesta Llei, com també quan circuli amb aquests equipaments per llocs on l’ús és prohibit.
i) Quan el vehicle no disposi de l’autorització administrativa preceptiva per circular, sigui per no haver-la obtingut, perquè hagi estat objecte d’anul·lació o se n’hagi declarat la pèrdua de vigència o perquè s’incompleixen les condicions de circulació que habiliten la circulació.
j) Quan el vehicle no disposi de l’assegurança obligatòria.
k) Quan el vehicle superi els nivells de gasos, de fum i de soroll permesos reglamentàriament segons el tipus de vehicle.
l) Quan hi hagi indicis racionals que posin de manifest la possible manipulació dels instruments de control o quan el vehicle estigui dotat de mecanismes o sistemes per eludir la vigilància dels agents encarregats de la vigilància i la disciplina del trànsit o dels mitjans de control de captació d’imatges.
m) Quan, tractant-se d’un vehicle comercial, industrial o de transport públic o privat de passatgers, no disposi del comprovant d’haver superat la inspecció tècnica corresponent en els terminis previstos legalment. Si el vehicle és estranger, ha de ser conduït, prenent les mesures necessàries, fins al Servei de la Inspecció Tècnica de Vehicles per practicar-li la revisió corresponent. Si resulta positiva se li atorga l’autorització per poder circular; si resulta negativa, cal que el conductor faci practicar al vehicle les reparacions determinades pel Servei de la Inspecció Tècnica de Vehicles. Altrament, el vehicle és conduït fora del territori andorrà.
n) Quan el vehicle estigui estacionat indegudament segons el que s’especifica en l’article 30.
o) Quan els agents controlin en zona fronterera o zona de duana un vehicle estranger immers en algun dels supòsits previstos en els apartats precedents d’aquest article, no han de permetre que circuli en territori andorrà i han de prendre les mesures oportunes perquè sigui conduït a la frontera més pròxima.
2. L’ordre d’immobilització s’aixeca en el moment en què cessa la causa que la va motivar.
3. En els supòsits previstos a les lletres
b)
,
k)
i
l)
de l’apartat 1, l’ordre d’immobilització únicament s’aixeca en el cas que, traslladat el vehicle a un taller i sota la supervisió de l’agent, el responsable certifiqui o bé que no se superen els nivells permesos reglamentàriament, o bé la desaparició de la manipulació, del mecanisme o del sistema detectat. Les despeses de la inspecció són a càrrec del denunciat si s’acredita la comissió de la infracció.
4. La immobilització del vehicle s’efectua a l’indret que indiquin els agents encarregats de la vigilància i la disciplina del trànsit, que poden ordenar al conductor que circuli fins al lloc més adequat segons les exigències del trànsit i la seguretat viària.