1. Les parades i els estacionaments s’han d’efectuar sempre al costat dret de la calçada, tan a prop de la vorera com sigui possible. En una via urbana de sentit únic es pot parar també al costat esquerre.
2. L’estacionament de vehicles a la via pública ha d’efectuar-se obligatòriament als llocs previstos a aquest efecte, determinats per les zones d’aparcament lliures destinades a vehicles o bé per les zones d’aparcament blaves, verdes o altres, segons correspongui, les quals són regulades pels comuns, que podran gestionar-les directament, mitjançant agents de circulació o amb treballadors públics encarregats del servei de gestió i control de l’estacionament, o indirectament, per concessió de l’esmentat servei. Els vehicles no poden estar estacionats de forma continuada en un mateix lloc de la via pública durant un període superior a quinze dies.
3. No es poden fer parades ni estacionaments de vehicles als llocs següents:
a) Revolts i canvis de rasant de visibilitat reduïda, interseccions, passos a nivell, passos inferiors, passos per a ciclistes, ponts i túnels.
b) Prop de senyals de trànsit de manera que el vehicle parat pugui tapar-los de la vista dels conductors d’altres vehicles, als llocs on hi hagi el senyal de prohibició d’estacionament i, en general, a menys de 5 m dels encreuaments perquè generarien perill per falta de visibilitat o dificultarien el gir a altres vehicles.
c) A la calçada, a l’altura d’una línia longitudinal contínua, si no es deixa lliure l’espai suficient perquè puguin circular els altres vehicles sense envair la zona esquerra de la calçada.
d) Davant d’un gual degudament senyalitzat o en cas que s’obstaculitzi la utilització normal d’un accés a un immoble per part de persones i animals.
e) Sobre les voravies, els passos de vianants i la seva zona d’influència, que s’estén fins a 2 m dels extrems transversals.
f) En doble fila, llevat del temps necessari perquè pugin o baixin les persones transportades.
g) En els carrils o part de la via destinats o reservats específicament al transport públic urbà, per al servei de determinats usuaris o en els reservats per a bicicletes.
h) Als llocs destinats a les parades d’autobús o taxi, a les places d’aparcament destinades a persones amb discapacitat -on només les persones autoritzades poden estacionar-hi-, a les zones de càrrega i descàrrega o als espais expressament reservats als vehicles en servei d’urgència o seguretat.
i) Quan s’impedeix la incorporació a la circulació d’un altre vehicle parat o estacionat.
j) Quan tinguin lloc en illetes, mitjanes o senyalitzadors o altres elements de canalització del trànsit.
k) Excepte en cas d’absoluta necessitat, als marges o als vorals d’emergència de les carreteres o vies públiques situades fora de zona urbana, en els quals s’han d’observar les normes contingudes en els articles següents d’aquest capítol i les previstes en l’article 62 quan siguin aplicables.
l) En general, allà on pugui constituir-se un perill o es pertorbi la circulació de vianants i vehicles.
4. Quan l’autoritat competent ho autoritzi, en coordinació amb el departament de mobilitat, i senyalitzi correctament la zona, els vehicles podran fer parades i estacionar en els llocs habilitats a l’efecte, sempre que es garanteixi la seguretat dels vianants i dels conductors que utilitzin la via en qüestió.