1. En cas d’avaria o accident del vehicle o que la càrrega obstaculitzi la calçada, els conductors han de senyalitzar convenientment el vehicle o l’obstacle creat i adoptar les mesures necessàries perquè sigui retirat al més aviat possible, treure’l de la calçada i situar-lo complint les normes d’estacionament, sempre que sigui factible.
2. Sempre que, per qualsevol emergència, un vehicle quedi immobilitzat a la calçada o la seva càrrega hagi caigut sobre la calçada, el conductor o, en la mesura que sigui possible, els ocupants del vehicle han de procurar col·locar l’un i l’altra on obstaculitzin tan poc com sigui la circulació, i poden utilitzar, si és necessari, el voral o la mitjana.
3. En els supòsits previstos a l’apartat anterior, sense perjudici d’encendre el llum o la senyalització d’emergència —si el vehicle en porta—, i quan siguin procedents els llums de posició, mentre es deixi lliure la via, tot conductor ha de fer ús dels dispositius reglamentaris de senyalització de perill per advertir la circumstància esmentada, llevat que les condicions de la circulació no permetin efectuar-ho. La col·locació dels elements es determina reglamentàriament, va associada al tipus de dispositiu emprat, lluminós o reflectant, i els ha de fer sempre visibles per als conductors que s’aproximen des d’una distància mínima de 100 m. Els tipus de dispositiu de senyalització de perill es determinen també reglamentàriament.
4. Els conductors tenen l’obligació de retirar de la via pública els objectes, les senyalitzacions i els altres elements utilitzats per raó de la immobilització del vehicle o la caiguda de la càrrega.