1. La senyalització és el conjunt de senyals i ordres dels agents encarregats de la vigilància i disciplina del trànsit, senyals d’abalisament o circumstancial que modifiquin el règim normal de la via, així com semàfors, senyals verticals de circulació i marques viàries que tenen com a missió advertir o informar els conductors o ordenar o reglamentar el seu comportament amb antelació en determinades circumstàncies de la via o de la circulació.
2. Tots els usuaris de les vies objecte d’aquesta Llei estan obligats a obeir els senyals de circulació que estableixen obligació o prohibició i han d’adaptar el seu comportament al missatge de la resta dels senyals reglamentaris que es trobin a les vies per les quals circulin.
3. Quan un senyal imposi una obligació d’aturada, el conductor no pot continuar la marxa fins a haver complert l’obligació que estableix el senyal.
4. Llevat de circumstàncies especials justificades, els usuaris han d’obeir les prescripcions indicades pels senyals, encara que sembli que es contradiuen amb les normes de comportament de la circulació.
5. Els usuaris han d’obeir les indicacions dels semàfors i dels senyals verticals de circulació situats immediatament a la seva dreta, damunt la calçada o damunt del seu carril i, si no són en aquests llocs i volen girar cap a l’esquerra o endavant, els situats immediatament a la seva esquerra.
6. Si hi ha semàfors o senyals verticals de circulació amb diferents indicacions a la dreta i a l’esquerra, els que volen girar cap a l’esquerra o continuar endavant només han d’obeir els situats immediatament a la seva esquerra o damunt del seu carril.