Codi Penal d'Andorra

En cap cas no es pot imposar una pena o una mesura de seguretat que no estigui prevista per una llei anterior a la comissió de la infracció.

No es pot imposar cap pena si no concorre dol o imprudència. La pena no pot ultrapassar la mesura de la pròpia culpabilitat pel fet.

Les disposicions d’aquest títol s’apliquen a les infraccions penals recollides i penades per les lleis especials. La resta de disposicions d’aquest Codi s’apliquen com a supletòries en el que no preveuen les lleis especials.

Són delictes o contravencions penals les accions i les omissions doloses o imprudents penades per la llei.

Les infraccions penals es classifiquen, segons llur gravetat, en delictes majors, delictes menors i contravencions penals. Són delictes majors els que tenen assenyalada almenys una pena el límit màxim de la qual supera les descrites a l’article 36. Són delictes menors els que tenen assenyalada almenys una pena el límit màxim de la qual supera les descrites a l’article 37. Són contravencions penals les tipificades en el llibre tercer d’aquest Codi.

Les infraccions previstes a la llei són doloses, llevat de les que són definides expressament com a imprudents. Les accions o les omissions imprudents només es castiguen quan la llei ho disposi expressament.

L’error invencible sobre un element integrant de la infracció penal exclou la responsabilitat penal. Si l’error, ateses les circumstàncies del fet i les personals de l’autor, és vencible, la infracció ha de ser castigada, sempre que ho permeti aquest Codi, com a imprudent. L’error sobre un fet que qualifiqui la infracció o sobre una circumstància agreujant n’impedeix l’apreciació.

L’error invencible sobre la il·licitud del fet constitutiu de la infracció penal exclou la responsabilitat penal. Si l’error és vencible s’aplica la reducció qualificada de pena prevista en l’article 54.

Són responsables criminalment de les infraccions penals els autors i els còmplices. Dels delictes i les contravencions penals imprudents, només en responen els autors.

És autor qui realitza el fet personalment, conjuntament amb un altre o uns altres, o per mitjà d’algú de qui se serveix com a instrument. També ha de ser considerat autor el qui de manera directa i conscient indueix un altre o uns altres a executar-lo.

Els delictes que consisteixen en la producció d’un resultat poden ser comesos per omissió si el sentit de la infracció corresponent així ho permet. En aquest cas es consideren autors per omissió els qui, tenint una obligació d’evitar el resultat i podent-ho fer, n’hagin permès la producció.

És còmplice qui, sense trobar-se comprès en els supòsits de l’article 21, coopera conscientment en l’execució del fet punible amb actes anteriors o simultanis a aquell fet. Les conductes omissives, anteriors o simultànies, realitzades per afavorir conscientment l’autor o els autors del delicte es castiguen com a complicitat, tret que siguin constitutives d’un delicte diferent pel qual la llei assenyali una pena més greu.

La responsabilitat penal és personal. Només poden ser responsables les persones físiques. El qui actua com a administrador de fet o de dret d’una persona jurídica, o en nom o representació legal o voluntària d’aquesta o d’una persona física, respon personalment, malgrat que no concorrin en ell les condicions, qualitats o relacions que la figura de delicte o contravenció penal requereixi perquè en pugui ser subjecte actiu, si aquestes circumstàncies es donen en l’entitat o en la persona en nom o representació de la qual obra, sempre que es compleixin les condicions previstes en l’article 21.

A les persones menors d’edat que no hagin complert divuit anys i que hagin comès una infracció penal els és aplicable el que disposa la Llei qualificada de la responsabilitat penal de les persones menors d’edat. A les persones que no hagi complert vint-i-un anys i que hagin comès una infracció penal els poden ser aplicades totes les mesures que preveu la Llei qualificada de la responsabilitat penal de les persones menors d’edat, sigui com a mesures substitutives d’entre les mesures previstes en matèria de substitució de penes, sigui com a obligacions de la suspensió condicional qualificada. Si no és el cas, s’apliquen les reduccions de pena previstes a l’article 54 d’aquesta Llei.

Són circumstàncies que exclouen la responsabilitat criminal:

Les circumstàncies expressades en l’article anterior, quan no hi concorrin tots els requisits necessaris per eximir de responsabilitat, atenuen de manera qualificada la pena d’acord amb el que disposa l’article 54.

Són circumstàncies que atenuen la responsabilitat criminal:

Són circumstàncies que agreugen la responsabilitat criminal:

El vincle matrimonial o la situació de fet equivalent i el parentiu fins al tercer grau, per consanguinitat, adopció o afinitat, és una circumstància que pot modificar la responsabilitat criminal en sentit agreujant o atenuant segons la naturalesa i els efectes del delicte o els motius de l’autor.

Als efectes penals es considera autoritat la persona que, amb independència de la seva nacionalitat, tant si és funcionària com si no ho és, tingui comandament o exerceixi jurisdicció pròpia, individualment o col·legiadament. Es consideren també autoritat els membres del Consell General, dels comuns, del Consell Superior de la Justícia, del Tribunal de Comptes, del Ministeri Fiscal, del Raonador del Ciutadà i qualsevol altra persona a qui la llei atribueixi l’exercici de funcions institucionals pròpies. Als mateixos efectes es considera funcionari la persona que, amb independència de la seva nacionalitat, participa, de manera delegada o no, en l’exercici de les funcions públiques per disposició de la llei, per elecció o per nomenament de l’autoritat competent.

Als efectes penals, es considera discapacitat aquella situació en la que es troba una persona amb deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini, que, en interactuar amb diverses barreres, pot impedir la seva participació plena i efectiva en la societat en igualtat de condicions amb les altres persones, amb independència que estigui proveïda de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat.

Les penes que es poden imposar per delicte major són:

Als efectes d’aquest Codi, es considera dada informàtica tota representació de fets o d’informació de manera adequada per a la comunicació, la interpretació o el seu processament que permet el seu tractament per un sistema d’informació.

Als efectes d’aquest Codi, es considera sistema d’informació el conjunt d’unitats físiques (maquinari i comunicacion.

Les penes que es poden imposar per delicte menor són:

Les penes que es poden imposar per contravenció penal són:

Quan la llei fixa la pena d’arrest, tret que prevegi expressament una altra cosa per a la infracció corresponent, el tribunal la pot imposar en qualsevol de les tres modalitats previstes en els articles següents, ateses les circumstàncies del fet, de l’autor i, si escau, de la víctima i dins els límits establerts als articles 36 o 37, segons es tracti d’un delicte menor o d’una contravenció penal. Quan la llei no prevegi expressament la durada de la pena d’arrest, el tribunal pot recórrer tota l’extensió fins al límit màxim previst. El compliment de l’arrest es fa efectiu de manera que sigui compatible amb les obligacions professionals o laborals del condemnat.

L’arrest de temps festiu té una durada setmanal ininterrompuda de 36 a 48 hores compreses en cap de setmana o temps festiu per al condemnat, segons el criteri del tribunal, i s’executa en un establiment penitenciari especial o en unitat separada.

La pena d’arrest parcial diari s’executa dins un establiment penitenciari especial o en unitat separada, durant deu hores seguides diàries segons l’horari fixat pel tribunal.

La pena d’arrest domiciliari s’executa en el domicili del condemnat o en el domicili que fixi el tribunal amb el consentiment del seu titular, de manera ininterrompuda durant el temps assenyalat a la sentència. Si el condemnat no té domicili al Principat, l’arrest es compleix en un establiment penitenciari especial o en unitat separada.

A l’efecte d’aquest capítol, un arrest de temps festiu equival a quatre dies d’arrest nocturn o parcial diari o a quatre dies d’arrest domiciliari. El tribunal pot acordar que l’arrest parcial diari o de temps festiu es compleixi al domicili. En aquest supòsit, la durada i els límits màxims són del doble dels establerts en els articles 36 i 37 per al compliment d’aquestes dues formes d’arrest en un centre penitenciari. L’arrest domiciliari o el compliment al domicili de l’arrest parcial diari o de temps festiu es pot complir amb control monitoritzat, sempre que hi hagi el consentiment previ del condemnat i que es faci de forma respectuosa amb la seva intimitat.

El tribunal determina raonadament l’extensió de la pena de multa dins els límits establerts per a cada delicte tenint en compte la gravetat de la infracció i la situació econòmica del reu, deduïda a partir del seu patrimoni, ingressos, obligacions, càrregues familiars i altres circumstàncies personals. Pot, així mateix, acordar el pagament fraccionat de la multa.

La pena d’inhabilitació per a l’exercici de drets públics comporta la pèrdua de tots els càrrecs i la privació del dret de ser elegit o nomenat per a qualsevol càrrec públic. La pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic comporta la pèrdua dels càrrecs als quals afecti, que han de ser especificats en la sentència, i la privació del dret a ser elegit o nomenat per als mateixos càrrecs. La pena d’inhabilitació per a l’exercici dels drets de família comporta la privació dels drets que determini el tribunal en relació amb l’autoritat parental, la tutela, la curatela, la guarda i custòdia i el dret de visites. La pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec comporta la privació dels drets inherents a l’exercici de la professió, l’ofici o el comerç, la indústria o el càrrec societari a què afecti, que han de ser especificats en la sentència.

La pena de suspensió de l’exercici de drets públics, de càrrec públic, de drets de família, de l’ofici o el càrrec, priva el penat del seu exercici durant el temps de la condemna.

La pena de privació del permís de conduir comporta la prohibició d’exercir el dret a conduir vehicles automòbils, trens, naus o aeronaus i d’obtenir el permís durant el temps de la condemna. La pena de privació del permís d’arma comporta la prohibició de posseir i portar armes i d’obtenir el permís durant el temps de la condemna. La pena de privació del permís de caça o de la llicència de pesca comporta la prohibició de practicar la caça o la pesca i d’obtenir el permís durant el temps de la condemna. La pena de prohibició de conduir vehicles comporta la prohibició, durant el temps de la condemna, de conduir els vehicles o els tipus o categories de vehicles als quals afecti, que han de ser especificats a la sentència.

La pena de prohibició d’emetre xecs o utilitzar targetes de crèdit comporta la privació del dret a emetre, obtenir i utilitzar xecs o targetes de crèdit o de pagament durant el temps de la condemna.

La pena de treballs en benefici de la comunitat consisteix en la prestació no retribuïda de serveis d’utilitat pública a favor de l’Estat, d’altres entitats públiques, d’associacions o de fundacions. En tot cas requereix el consentiment previ del condemnat. El tribunal ha de fixar el tipus i les condicions de treball tenint en compte que la seva finalitat és la reinserció social del condemnat i no la satisfacció d’interessos econòmics. La durada diària ha de ser de dos a vuit hores. No obstant això, si el condemnat realitza una activitat professional o laboral remunerada, el règim dels períodes de treball ha de ser fixat pel tribunal de manera que no perjudiqui la jornada laboral del condemnat ni excedeixi del màxim d’hores extraordinàries legalment permeses. Els condemnats han de ser donats d’alta a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i els és aplicable la normativa en matèria de seguretat i salut en el treball.

La pena de prohibició de contractació amb l’Administració consisteix en la prohibició de concórrer, directament o per mitjà d’una tercera persona, a cap concurs o subhasta pública ja sigui de l’Administració general, comunal o qualsevol altra entitat pública o parapública i, en general, de contractar subministraments o la prestació de serveis amb qualsevol d’aquestes entitats.

La pena de prohibició de contactar amb la víctima consisteix en la prohibició de residir en el domicili de la víctima, d’atansar-se-li i d’entrar-hi en contacte per qualsevol mitjà. El tribunal pot estendre la pena amb la prohibició de residir a la mateixa vila o a una distància determinada del domicili o lloc de treball de la víctima. També pot, raonant-ho en la sentència, estendre les prohibicions anteriors en relació amb terceres persones.

La pena fixada a la llei és la pena prevista per a l’autor de la infracció consumada.

La pena imposable al còmplice es determina per la reducció a la meitat dels límits mínim i màxim previstos a la llei.

El tribunal fixa la pena de manera raonada, dins els límits establerts per la llei, segons el que resulti de l’aplicació dels articles anteriors, valorant les circumstàncies atenuants i agreujants concurrents i, en general, la gravetat del fet, les circumstàncies personals i la reinserció social assolida pel condemnat o les expectatives que afavoreixin una futura reinserció. Les circumstàncies agreujants o atenuants no es tenen en compte quan formin part de la infracció o hi siguin inherents.

La pluralitat d’accions o omissions que ofenguin un o diversos subjectes, i infringeixin preceptes penals de naturalesa igual o similar, comeses en execució d’un pla preconcebut o aprofitant una ocasió idèntica, ha de ser qualificada com una sola infracció continuada. Si es tracta d’infraccions patrimonials o de contraban, la infracció es qualifica tenint en compte el perjudici total causat o el valor total de la mercaderia. S’exceptuen de la consideració d’infracció continuada les ofenses a béns eminentment personals, llevat de les ofenses relatives a l’honor i la llibertat sexual comeses contra la mateixa víctima, en les quals s’ha de valorar la natura del fet i del precepte infringit per considerar la infracció com a continuada. El tribunal pot, mitjançant resolució raonada, imposar la pena prevista per al delicte augmentada fins a la meitat del seu límit superior, quan concorri una generalitat de perjudicats o quan així ho aconsellin el nombre i la gravetat d’accions o omissions realitzades.

Els dos articles anteriors no són aplicables quan una sola acció o omissió comporta la realització de dues o més infraccions o quan una és el mitjà necessari per cometre’n una altra. En aquests casos s’ha d’aplicar la pena prevista per a la infracció més greu en la seva meitat superior, segons el que resulti de l’aplicació prèvia dels articles 52 a 54, sense que pugui excedir la que resultaria de penar les infraccions separadament.

El tribunal, d’ofici o a instància d’una part, pot modificar, mitjançant resolució raonada, les obligacions imposades o bé disminuir el termini durant el qual seran aplicables, tenint en compte el grau de compliment de les mesures acordades i el de reinserció social.

Als efectes de l’article 62 es considera delinqüent habitual el qui ha estat castigat mitjançant sentència ferma tres vegades per un delicte comprès en el mateix títol del Codi, durant un termini de cinc anys.

En cas d’impagament de la pena de multa, el tribunal ha de procedir per la via d’execució sobre el patrimoni del condemnat. Excepcionalment, quan el condemnat demostri que la manca de pagament és conseqüència de l’empitjorament de la seva situació econòmica, no provocat voluntàriament per ell, el tribunal pot:

Les penes s’executen d’acord amb el que disposa el Codi de procediment penal.

El tribunal aplica les mesures de seguretat previstes en aquest títol, amb els informes previs que estimi convenients, a les persones que es trobin en els supòsits que es determinen en aquest capítol, sempre que concorrin les circumstàncies següents:

A qui sigui declarat exempt de responsabilitat criminal d’acord amb els punts 4, 5 i 6 de l’article 27, li és aplicable la mesura privativa de llibertat que escaigui entre les previstes en l’article 73.1, si és necessari, per prevenir la perillositat criminal, i sempre que per al delicte s’hagi previst una pena privativa de llibertat. El tribunal fixa en la sentència la durada màxima de la mesura tenint en compte el que es disposa a l’article 6.3.

En cas que s’apreciï una causa excloent incompleta, referida als supòsits dels punts 4, 5 i 6 de l’article 27, es poden aplicar, a més de la pena atenuada corresponent d’acord amb l’article 54, les mesures privatives de llibertat, si es donen els requisits de l’article anterior. El tribunal fixa en la sentència la durada màxima de la mesura tenint en compte el que es disposa a l’article 6.

En els supòsits dels punts 4, 5 i 6 de l’article 27, les mesures no privatives de llibertat poden ser acordades pel tribunal, conjuntament o no amb les mesures privatives de llibertat. Les mesures no privatives de llibertat no poden excedir de deu anys. El tribunal fixa en la sentència la durada màxima de la mesura, evitant que sigui desproporcionada en relació amb la naturalesa i durada de la pena imposable al delicte.

Durant l’execució de la mesura, el tribunal pot adoptar, amb audiència prèvia de les parts i valorant els informes previs que consideri oportuns, un dels acords següents:

En cas d’incompliment d’una mesura no privativa de llibertat el tribunal pot acordar la seva substitució per una altra o unes altres de les mesures no privatives de llibertat previstes per al supòsit de què es tracta. També pot acordar l’internament, a la vista dels informes tècnics i mitjançant audiència prèvia de les parts, sempre que la pena prevista per al delicte sigui privativa de llibertat. En cas de crebantament d’una mesura de seguretat privativa de llibertat, el tribunal ordena el reingrés del subjecte en el centre que correspongui.

La mort del reu, el compliment de la condemna i l’amnistia extingeixen la responsabilitat criminal.

El perdó de la part ofesa o la renúncia a l’acció solament extingeixen la responsabilitat penal quan es tracti de delictes que, per ser perseguits, requereixin la presentació de querella per un particular.

La prescripció de l’acció penal extingeix la responsabilitat penal pel transcurs dels terminis següents:

El termini de prescripció comença a computar-se a partir del dia en què cessa l’acció o l’omissió punible. No obstant això, en els delictes de resultat consumat el còmput es verifica a partir del moment en què el resultat s’hagi produït, i en els delictes dolosos contra la vida, la integritat física i moral, la llibertat, la llibertat sexual i les relacions familiars, i en els delictes d’apropiació indeguda i administració deslleial, a partir del moment en què la víctima faci divuit anys d’edat o a partir de la data de la seva mort si no els ha fet. En cas d’infracció continuada, el termini es computa des del dia en què s’ha realitzat la darrera infracció.

La prescripció queda interrompuda amb el processament de l’imputat o quan el procediment es dirigeix contra el culpable i per qualsevol acte posterior del procediment sigui quin sigui l’estat en què es trobi la causa. El termini de prescripció també queda interromput per la compareixença del perjudicat. Produïda la interrupció, el termini de prescripció torna a computar-se des de l’inici.

La prescripció de la pena i de la mesura de seguretat en produeix l’extinció. Les penes i les mesures de seguretat imposades d’una durada igual o superior a deu anys prescriuen al cap de trenta anys; les imposades pels restants delictes majors, al cap de quinze anys; les imposades per delictes menors, al cap de sis anys, i les imposades per contravencions penals, al cap de dos anys. Les penes imposades pel delicte de tortura, el delicte de genocidi i els delictes contra la humanitat no prescriuen en cap cas.

El temps de la prescripció de la pena i de la mesura de seguretat s’ha de computar des del dia de la notificació o publicació de la sentència ferma o de la data de trencament de la condemna o mesura. El còmput queda interromput per la comissió d’un nou delicte punible a Andorra.

L’indult extingeix la pena en la part indultada i en el seu cas la substitueix per la fixada en el Decret corresponent. L’indult no extingeix les penes complementàries llevat que no es disposi el contrari expressament.

Les persones la responsabilitat penal de les quals s’hagi extingit obtenen el benefici de la rehabilitació sempre que concorrin els requisits següents:

Els terminis esmentats en l’article anterior es computen a partir de la data d’extinció de la pena. Excepcionalment, en cas de penes de privació de llibertat, si el condemnat es beneficia de la suspensió condicional, el termini es computa des de la data de la fermesa de la sentència o l’aute en què la suspensió hagi estat atorgada, sempre que durant el període que s’assenyali d’acord amb el què disposen els articles 61 i 62 no s’hagi infringit la condició o les condicions imposades per a la suspensió. En el supòsit d’imposició conjunta de diverses penes només es pren en consideració el termini més llarg.

La rehabilitació comporta la cancel·lació d’ofici dels antecedents penals a què es refereixi.

Els danys i perjudicis ocasionats per la comissió d’un fet previst com a delicte o contravenció penal, han de ser rescabalats d’acord amb les disposicions d’aquest Codi i, subsidiàriament, amb les normes civils.

La responsabilitat civil establerta a l’article anterior comprèn:

La condemna al pagament d’una quantitat líquida comporta el pagament dels interessos legals a comptar de la data que fixi el tribunal o, en el seu defecte, a partir dels trenta dies següents a la data en què esdevingui ferma la sentència o l’aute que, en període d’execució, la determini.

Si la víctima ha contribuït a la producció del dany o perjudici sofert, el rescabalament s’ha de determinar proporcionalment tenint en compte la seva contribució.

Tota persona responsable penalment d’una infracció penal ho és també civilment si del fet se’n deriven danys i perjudicis. Si els responsables són dos o més, els tribunals han d’assenyalar la quota amb què cadascú ha de respondre, en proporció a la participació i a la culpabilitat, sense perjudici de la seva responsabilitat solidària davant de tercers perjudicats. Els autors i els còmplices, cadascú dins la seva classe, són responsables solidàriament per les seves quotes i, subsidiàriament, per les quotes corresponents als altres responsables. La responsabilitat subsidiària es fa efectiva en primer lloc contra el patrimoni dels autors i després contra el dels còmplices. Tant en els casos en què es faci efectiva la responsabilitat solidària com en els que es faci efectiva la responsabilitat subsidiària, el qui hagi pagat té el dret de repetició contra els altres per les quotes corresponents a cada un d’ells.

L’apreciació d’error de tipus o de prohibició no exonera en cap cas de la responsabilitat civil. Els supòsits d’exempció de responsabilitat penal dels punts 3, 4, 5, 6, 7 i 8 de l’article 27 no comprenen l’exempció de la responsabilitat civil, que es determina com segueix:

Les companyies asseguradores que hagin assumit contractualment el risc de les responsabilitats pecuniàries derivades de la possessió, de l’ús o de l’explotació de qualsevol bé, empresa, indústria o activitat, quan es produeixi l’esdeveniment que determina el risc assegurat responen solidàriament amb el responsable penal fins al límit de la indemnització legalment establerta o convencionalment pactada, sense perjudici del dret de repetició contra qui correspongui.

L’empresari respon solidàriament amb l’empleat pels fets punibles comesos per aquest en l’exercici de les seves funcions, obligacions o serveis, en cas de delicte o contravenció penal amb incompliment de les normes de seguretat o higiene en el treball, o contra el medi ambient.

Són responsables subsidiàriament:

El qui, sense ser-ne responsable penalment ni civilment, s’hagi beneficiat a títol lucratiu de la comissió d’un delicte o contravenció penal, està obligat al rescabalament fins a la quantia del seu benefici.

En cas de procedir per la via executiva per satisfer les responsabilitats pecuniàries derivades de la infracció penal, si els béns del responsable civil no són suficients, el tribunal acorda satisfer la quantitat obtinguda, segons l’ordre següent:

L’extinció de la responsabilitat civil es regula per les normes civils que siguin aplicables.

El qui mata una persona comet homicidi i ha de ser castigat amb pena de presó de deu a setze anys. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

Comet assassinat el qui mata una persona quan concorre almenys una de les circumstàncies següents:

El qui indueix al suïcidi una altra persona ha de ser castigat amb pena de presó de quatre a vuit anys. Amb la mateixa pena ha de ser castigat el qui coopera activament en el suïcidi d’una persona. Quan la cooperació arriba a l’extrem d’executar la mort s’ha de castigar amb pena de presó de cinc a deu anys.

En el cas que una persona pateixi una malaltia greu que l’hagi de conduir de manera pròxima i inexorable a la mort, o que li produeixi patiments permanents de caràcter greu i insuportable, i sol·liciti a algú, de forma expressa i inequívoca, que li causi la mort o l’assisteixi executivament a morir, el fet ha de ser qualificat com a homicidi consentit. En aquest cas, qui hagi causat la mort o hagi assistit executivament ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys. La temptativa és punible.

El qui produeixi l’avortament d’una dona sense el seu consentiment ha de ser castigat amb pena de presó de quatre a deu anys i inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària de fins a deu anys. Les mateixes penes s’han d’imposar en cas que el consentiment de la dona s’hagi obtingut mitjançant violència, intimidació o abús de la vulnerabilitat de la víctima derivada de la seva edat, discapacitat o circumstància similar. La pena s’ha d’imposar en la meitat superior quan la conducta s’hagi comès per una de les persones descrites en l’article 114 o s’hagi realitzat sobre un menor d’edat o davant d’un menor d’edat. La temptativa és punible.

Comet tortura l’autoritat o el funcionari que, abusant del seu càrrec, directament o per mitjà d’una altra persona, sotmeti una persona a condicions o procediments que li produeixin sofriments físics o psíquics greus, si concorre almenys una de les finalitats o dels motius següents:

L’autoritat o el funcionari que no utilitzi tots els mitjans al seu abast per impedir la realització de tortures per part d’un subordinat ha de ser castigat amb les mateixes penes previstes per a la tortura. L’autoritat o el funcionari que, fora dels casos inclosos en el paràgraf anterior, no impedeixi o no denunciï la realització de tortures de les quals tingui coneixement directe, ha de ser castigat amb les penes previstes per als autors de les tortures amb les reduccions previstes a l’article 53.

L’autoritat o el funcionari que, abusant del seu càrrec i fora dels casos constitutius de tortura, sotmeti una persona a un tracte degradant ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació d’exercici de càrrec públic de fins a cinc anys, sense perjudici, en el seu cas, de les penes que corresponguin per les infraccions de resultat comeses.

Els maltractaments i les lesions han de ser castigats amb pena de presó d’un a quatre anys en cas que hi concorrin almenys una de les circumstàncies següents:

El qui prengui part en una baralla utilitzant mitjans perillosos per a la vida de les persones o tenint coneixement de la seva possessió per altres participants, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys o amb pena d’arrest.

No són constitutius d’infracció penal els fets dolosos previstos en aquest capítol en els quals hi hagi consentiment per part de la víctima d’acord amb la llei i el costum, ni els fets imprudents que siguin conseqüència de la lliure exposició per part de la víctima a una situació de perill. No es considera vàlid el consentiment obtingut viciadament o el dels menors d’edat i les persones amb discapacitat, ni el prestat pels seus representants legals.

El qui sotmeti una persona a pràctiques d’experimentació mèdica o biològica o amb finalitats cosmètiques, sense el seu consentiment o amb abús de necessitat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de tota professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a cinc anys. El consentiment dels menors d’edat o persones amb discapacitat, fins i tot el prestat pels seus representants legals, és irrellevant. La temptativa és punible.

El qui alteri el genotip, fora dels supòsits previstos legalment, manipuli gens humans de manera que s’alteri el genotip amb finalitat diferent a l’eliminació o disminució de tares o malalties greus, o amb la finalitat de modificar la seva descendència, ha de ser castigat amb pena de presó de tres a vuit anys i inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a deu anys. La temptativa és punible.

El qui practiqui una manipulació genètica per realitzar una selecció d’éssers humans i produeixi una alteració del genotip o un clonatge, ha de ser castigat amb pena de presó de vuit a dotze anys i inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a setze anys. Si la manipulació es produeix en el marc d’un pla preconcebut i afecta un grup de persones s’ha d’imposar pena de presó de dotze a vint anys i inhabilitació fins a vint anys. La temptativa i la conspiració són punibles.

El qui divulgui les característiques genètiques d’un ésser humà sense el seu consentiment o el dels seus representants legals, o sense autorització judicial, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.

El qui, amb l’ajut de la tècnica genètica, produeixi armes biològiques ha de ser castigat amb pena de presó de vuit a dotze anys i inhabilitació per a l’exercici de qualsevol professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a vint anys. La temptativa i la conspiració són punibles.

El qui comercialitzi o experimenti amb òvuls humans fecundats amb una finalitat no autoritzada en la legislació vigent ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i inhabilitació per a l’exercici de qualsevol professió sanitària o relacionada amb la investigació científica de fins a vuit anys. La pena prevista en el paràgraf anterior s’ha d’imposar en la meitat superior si la comercialització amb òvuls humans fecundats amb una finalitat diferent de la procreació s’ha fet a través de mitjans de comunicació social, Internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació, de manera que la comercialització es fes accessible a un elevat nombre de persones. La temptativa és punible.

El qui practiqui la reproducció assistida sense el consentiment previ de la persona interessada atorgat per escrit de manera lliure i no viciada, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de qualsevol professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a sis anys. La temptativa és punible.

Tret dels casos en què es disposi altrament, el consentiment no eximeix de responsabilitat criminal en els delictes d’aquest títol.

El qui posi obstacles a l’arribada de socors destinats a assistir una persona en perill manifest i greu per a la vida o la integritat física, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o amb pena d’arrest. La temptativa és punible.

Les penes previstes en els articles anteriors d’aquest capítol s’han d’imposar en la seva meitat superior quan es doni alguna de les circumstàncies següents:

Si la víctima de segrest o detenció il·legal no ha pogut ser trobada, la pena ha de ser de presó de vuit a setze anys.

L’autoritat o el funcionari competent per practicar una detenció que, sense que hi hagi motiu legal inicial, cometi un dels fets descrits en els articles anteriors d’aquest capítol ha de ser castigat amb les penes previstes per als supòsits respectius en la seva meitat superior i, a més, amb la inhabilitació de drets públics fins a dotze anys en els casos dels articles 133 i 135, o fins a vint anys en el cas de l’article 137.

El qui amenaci una persona amb un mal dels no previstos en l’article anterior, exigint qualsevol condició que no consisteixi en una conducta deguda, ha de ser castigat amb pena d’arrest.

Quan l’agressió sexual consisteixi en accés carnal per via vaginal, anal o oral, o en introducció d’objectes o membres corporals per alguna de les dues primeres vies, l’autor ha de ser castigat amb pena de presó de tres a deu anys. La temptativa és punible.

(Sense contingut)

(Sense contingut)

(Sense contingut)

El qui faci funcionar o financi un establiment de prostitució ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a la gerència d’establiments d’hoteleria, restauració o lleure fins a cinc anys.

Llevat de la infracció de l’apartat 2 de l’article 151, quan el culpable de les infraccions previstes en aquest capítol obtingui un profit econòmic, a més de les penes previstes s’ha d’imposar multa fins a 30.000 euros, o fins al triple del benefici obtingut si és superior.

El qui, de forma reiterada i continuada exerceix sobre una persona accions psíquiques, físiques o verbals que suposin un menyscabament en l’autoestima d’aquesta darrera o comportin exclusió o aïllament social serà castigat amb pena de presó fins a un any o d’arrest. La pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior quan la conducta s’hagi realitzat en grup, sobre un menor d’edat o davant d’un menor d’edat.

En els delictes previstos en aquest capítol constitueix circumstància agreujant el fet que la víctima sigui una de les persones definides a l’article 114 o que la víctima sigui un menor d’edat o s’hagi comès el delicte en la seva presència.

Qui s’aprofiti sexualment de la prostitució d’un menor o d’una persona amb discapacitat ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys. La temptativa és punible.

El qui executi o faci executar a una altra persona actes d’exhibició sexual davant de menors d’edat o persones amb discapacitat amb abús de la seva discapacitat ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins a 6.000 euros. La temptativa és punible.

El tribunal pot imposar, raonant-ho en la sentència, a més de les penes previstes per a cada delicte, la pena d’inhabilitació per a l’exercici dels drets de família o la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic o per a l’exercici de l’ofici o el càrrec, quan el culpable sigui ascendent, tutor, mestre o qualsevol persona encarregada de fet o de dret del menor o persona amb discapacitat, per un període fins a sis anys. També pot imposar pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys quan el culpable sigui autoritat o funcionari i hagi obrat amb abús del seu càrrec.

Les penes previstes als capítols III i IV d’aquest títol s’han d’imposar sense perjudici de castigar, a més, les agressions o els abusos sexuals que s’hagin comès.

En els supòsits tipificats en els capítols III i IV d’aquest títol, si en la realització del fet delictiu s’han utilitzat establiments o locals oberts al públic, el tribunal pot acordar-ne, raonant-ho en la sentència, el tancament temporal o definitiu. També en pot acordar el tancament temporal com a mesura cautelar.

El qui adopta un comportament de caràcter sexual, verbal, no verbal o físic, envers una persona, no desitjat per aquesta persona, que tingui per finalitat o per efecte la violació de la seva dignitat, ha de ser castigat amb pena d’arrest.

Les penes previstes en els articles anteriors d’aquest capítol poden ser augmentades fins a la meitat del seu màxim si els fets es realitzen en el marc d’un grup organitzat.

(Sense contingut)

El qui deixi de prestar l’assistència legalment establerta per al manteniment dels seus descendents, ascendents o cònjuge que es trobin en situació de necessitat ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o d’arrest. La mateixa pena s’ha d’imposar al tutor o curador respecte al menor o persona amb discapacitat subjecte a tutela o curatela. Aquest delicte només és perseguible amb denúncia prèvia de la persona ofesa o de qui en tingui la representació legal. Si es tracta d’un menor d’edat, persona amb discapacitat o persona desvalguda, pot denunciar el fet el Ministeri Fiscal.

El tribunal pot imposar als responsables dels delictes compresos en aquest capítol la pena d’inhabilitació dels drets de família i/o d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a deu anys.

El qui contregui ulterior matrimoni sense que es trobi dissolt legítimament l’anterior ha de ser castigat amb pena d’arrest o de presó fins a un any.

La imputació d’un delicte amb coneixement de la seva falsedat o amb menyspreu temerari a la veritat ha de ser castigada com a calúmnia amb pena d’arrest. Si es propaga amb publicitat, la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys. L’acusat per delicte de calúmnia queda exempt de tota responsabilitat si prova el fet criminal que hagi imputat, tret que aquest fet hagi prescrit, que hagi estat amnistiat o que s’hagin cancel·lat els antecedents.

Qui injuriï una persona greument o amb publicitat o qui injuriï lleument o greument una autoritat o un funcionari per raó o en ocasió de l’exercici del seu càrrec ha de ser castigat amb pena d’arrest i multa fins a l’import de 3.000 euros. És injúria l’acció executada o l’expressió proferida amb menyspreu d’una persona.

La calúmnia, la difamació i la injúria es consideren comeses amb publicitat quan s’expressin a través de la impremta, la radiodifusió o un altre mitjà d’expressió o de comunicació social, mitjançant Internet o fent ús d’altres tecnologies de la informació i la comunicació, de manera que la comunicació es faci accessible a un elevat nombre de persones.

Als efectes d’aquest capítol s’entén per prostitució infantil el fet d’utilitzar una persona menor d’edat amb la finalitat de realitzar activitats sexuals, oferint o prometent diners o qualsevol altra forma de remuneració, de pagament o d’avantatge, tant si la remuneració, el pagament o la promesa es fa al mateix menor com a un tercer.

En els casos a què fa referència l’article anterior, és responsable civil solidària la persona física o jurídica propietària del mitjà a través del qual s’hagi propagat la calúmnia, la difamació o la injúria.

Si l’acusat de calúmnia o difamació reconeix davant l’autoritat judicial la falsedat o la incertesa de les imputacions i se’n retracta, el tribunal ha de reduir la pena o, si ho creu convenient, dispensar-la. El tribunal davant del qual es produeixi el reconeixement ha d’ordenar que es lliuri testimoniatge de retractació a l’ofès i, si aquest ho sol·licita, ha d’ordenar la publicació en el mateix mitjà en el qual es va proferir la calúmnia o la difamació, en espai idèntic o similar a aquell en què es produí la difusió i en el termini que assenyali.

El tribunal en tot cas ha d’ordenar la publicació o divulgació de la sentència condemnatòria en el mateix mitjà en el qual es va proferir la calúmnia, la difamació o la injúria, en espai idèntic o similar a aquell en què es va produir la seva difusió, en el temps que el tribunal consideri més adequat. La publicació o la divulgació de la sentència condemnatòria s’ha de fer a costa del condemnat.

Ningú no pot deduir acció de calúmnia o difamació proferides en judici sense llicència prèvia del tribunal que en conegui o n’hagi conegut.

El responsable de calúmnia, difamació o injúria queda exempt de responsabilitat criminal pel perdó de la persona ofesa o del seu representant legal. El perdó ha d’atorgar-se de forma expressa abans de dictar-se sentència. En les difamacions, les injúries o les calúmnies contra menors o discapacitats, el batlle o el tribunal, un cop escoltat el Ministeri Fiscal, pot refusar l’eficàcia del perdó atorgat pel representant legal d’aquells i ordenar la continuació del procediment. Per refusar el perdó al qual es refereix el paràgraf anterior, el batlle o el tribunal han d’escoltar novament el representant del menor o la persona amb discapacitat amb caràcter previ.

El qui per vulnerar la intimitat d’un altre sense el seu consentiment intercepti les seves telecomunicacions o utilitzi artificis tècnics d’escolta, consulta electrònica, transmissió, gravació o reproducció del so o de la imatge, o de qualsevol altre senyal de comunicació, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys. La temptativa és punible.

Ha de ser castigat amb pena de dos a cinc anys de presó el qui, sense autorització i en perjudici de tercer, porti a terme una de les actuacions següents:

Quan els fets descrits en els articles 184 i 185.3 afectin dades de caràcter personal, referents a la ideologia, la religió, la salut, l’origen social, l’orientació o el comportament sexual, s’han d’imposar les penes previstes en la seva meitat superior.

Si els fets previstos en aquest capítol es realitzen amb fins lucratius per mitjà d’un grup organitzat, les penes s’han d’imposar en la seva meitat superior.

Ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys el qui, amb coneixement d’un origen il·lícit i sense haver pres part en les conductes descrites als articles 182, 183 i 184, reveli a tercers les dades o els fets descoberts, les imatges captades, o les dades personals. Les penes previstes d’acord amb el que està establert al paràgraf anterior s’han d’imposar en la meitat superior si la revelació a tercers s’ha comès a través de mitjans de comunicació social, Internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació, de manera que la comunicació es fes accessible a un elevat nombre de persones, o si la revelació s’ha fet amb ànim de lucre.

L’autoritat o el funcionari que, fora dels casos permesos per la llei, sense haver-hi motiu legal inicial referit a la persecució d’un delicte i prevalent-se del seu càrrec, realitzi qualsevol de les conductes descrites en els articles anteriors d’aquest capítol, ha de ser castigat amb les penes respectivament previstes en els mateixos articles en la seva meitat superior i, a més, amb la pena d’inhabilitació de drets públics fins a sis anys si el límit màxim de la pena no supera els tres anys de presó i fins a nou anys si és superior.

Qui reveli secrets aliens de caràcter personal, dels quals tingui coneixement per raó d’ofici o de les seves relacions laborals, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys. No queda compresa en aquest article la comunicació d’informació d’acord amb les obligacions legalment previstes, ni la informació privada facilitada amb finalitat de garantia entre els administradors d’establiments bancaris o financers del Principat, relativa estrictament als crèdits acordats o als riscos assumits a un dels seus clients.

El professional que, amb incompliment de l’obligació de secret o reserva, reveli secrets d’una altra persona, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.

La violació de secrets tipificada als articles 190 i 191 continua essent punible malgrat que la persona hagi deixat d’exercir la professió o l’ofici, o hagi cessat la seva relació contractual.

El qui forci una persona a contraure matrimoni contra o sense la seva voluntat ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys. La temptativa és punible. A aquests efectes, s’entén per temptativa el fet de provocar engany en una persona amb la finalitat de treure-la de l’Estat on resideix i amb la intenció de forçar-la a contraure matrimoni. És circumstància agreujant el fet que el culpable sigui o hagi estat cònjuge o persona amb la qual mantingui o hagi mantingut una relació anàloga, convisqui o sigui ascendent, descendent o germà de la víctima o que sigui una persona que exerceix de fet o de dret autoritat familiar sobre ella.

L’autoritat o el funcionari que, fora dels casos permesos per la llei i sense haver-hi motiu legal inicial referit a la persecució d’un delicte, cometi qualsevol dels fets descrits en els dos articles anteriors, ha de ser castigat amb la pena prevista respectivament en els mateixos en la seva meitat superior, i inhabilitació de drets públics fins a sis anys.

Comet furt el qui, amb ànim de lucre i sense violència o intimidació, pren una cosa moble aliena sense el consentiment del seu propietari. El culpable de furt per valor superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o d’arrest. La temptativa és punible.

A l’efecte del que disposa l’article anterior es consideren claus les targetes magnètiques, perforades o d’un altre tipus, i els comandaments o mitjans d’obertura a distància. Al mateix efecte es consideren claus falses els instruments no destinats pel propietari o persona autoritzada a obrir el pany.

Es considera casa habitada tot lloc que constitueixi l’habitatge temporal o permanent d’una o més persones, encara que es trobin absents quan el furt es produeixi.

Comet robatori el qui, amb ànim de lucre, s’apodera d’una cosa moble aliena amb violència o intimidació en les persones. El culpable de robatori ha de ser castigat amb pena de presó de dos a sis anys. El tribunal ha d’imposar pena de presó d’un a quatre anys quan la violència o intimidació exercida tingui escassa significació. La temptativa és punible.

Qui, sense autorització del propietari, sostreu o utilitza un vehicle automòbil de valor superior a 2.000 euros, sense ànim d’apropiar-se’l, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 6.000 euros. El tribunal pot dispensar la pena anterior si el culpable ha restituït el vehicle en el termini de 24 hores després de la sostracció o la utilització, tenint en compte els mòbils i les altres circumstàncies del fet.

Qui, amb ànim de lucre i sent-ne el propietari o amb el seu consentiment, sostreu una cosa moble de valor superior a 600 euros de qui la té legítimament en penyora o com a dipositari per raó d’embargament o administració judicial, ha de ser castigat amb pena de multa fins al triple del valor de la cosa.

En el cas que els fets previstos en els dos articles anteriors es cometin amb violència o intimidació en les persones, s’han de castigar amb la pena prevista per al robatori. La temptativa és punible.

El qui cometi els fets previstos als articles 190 i 191 a través de mitjans de comunicació social, Internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació, de manera que la comunicació es faci accessible a un elevat nombre de persones, o amb ànim de lucre, s’ha de castigar amb les penes previstes pels fets en la meitat superior.

El qui amb ànim de lucre obliga una persona, amb violència o intimidació, a realitzar o ometre un negoci o un acte jurídic en perjudici del seu patrimoni o del d’un tercer, ha de ser castigat, segons les circumstàncies que hi concorrin, amb les penes previstes per al robatori o per al robatori qualificat. La temptativa és punible.

Comet estafa el qui, amb ànim de lucre, utilitza engany suficient per produir error en una persona i d’aquesta manera la indueix a realitzar un acte de disposició patrimonial en perjudici propi o aliè. El culpable d’estafa ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, si el perjudici patrimonial és superior a 600 euros. La temptativa és punible.

El qui, tenint intenció de no satisfer el seu import, disposi dels serveis d’hoteleria o restauració, mitjans de transport o estacions de servei, causant un perjudici superior a 600 euros, ha de ser castigat amb pena d’arrest.

El qui, amb ànim de lucre i en perjudici d’altri, s’apropiï o distregui diners, efectes, valors o qualsevol altra cosa moble de valor superior a 600 euros, que hagi rebut en dipòsit o per un altre títol que produeixi l’obligació de lliurar-los o retornar-los, ha de ser castigat amb la pena prevista per a l’estafa o amb la pena prevista per a l’estafa qualificada si hi concorre algun dels supòsits prevists als apartats e) o f) del punt 1 de l’article 209. La temptativa és punible.

El qui, amb ànim de lucre, s’apropia d’una cosa moble aliena perduda, o de propietari desconegut, o que posseeix per error propi o del trametent, ha de ser castigat amb pena de multa fins al triple del valor de la cosa apropiada, si aquest valor és superior a 3.000 euros. Si es tracta de coses de valor històric, artístic o cultural, o de significació especial per al desenvolupament científic o tecnològic, la pena ha de ser de presó fins a dos anys o d’arrest.

El qui, havent-li estat confiada l’administració o la cura d’interessos patrimonials aliens, exerceixi els seus poders de manera abusiva en benefici propi o d’un tercer i causi un perjudici superior a 600 euros, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

El qui, amb ànim de lucre i amb coneixement de la comissió d’un delicte contra el patrimoni en el qual no hagi intervingut ni com a autor ni com a còmplice, adquireix o transmet a un tercer els seus efectes, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys. En cap cas la pena imposable al receptador no pot excedir de la que la llei preveu per als autors del delicte aprofitat. El qui de manera habitual es dedica a la receptació de delictes ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys. El tribunal pot imposar-li a més pena de multa fins al quàdruple del benefici obtingut amb aquesta activitat.

Qui amb ànim de lucre i amb coneixement de la comissió de fets constitutius de contravenció penal contra el patrimoni, habitualment adquireixi o transmeti a un tercer els seus efectes, ha de ser castigat amb pena d’arrest.

Si la receptació es realitza utilitzant un establiment comercial o industrial, el tribunal pot imposar, a més de les penes previstes en els dos articles anteriors, i tenint en compte les circumstàncies del fet i del culpable, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a cinc anys i acordar el tancament temporal o definitiu de l’establiment.

Les penes previstes en aquest capítol han d’aplicar-se encara que l’autor o el còmplice de la infracció de la qual provinguin els efectes aprofitats sigui una persona desconeguda, sigui irresponsable o estigui personalment exempt de pena.

S’ha de castigar amb pena de presó de tres mesos a tres anys:

Als efectes del present capítol es considera dany la deterioració, la destrucció o la desaparició d’una cosa d’altri.

Qui causa un dany d’un import superior a 600 euros i que no excedeixi de 3.000 euros ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins al triple del dany causat i/o amb pena de treballs en benefici de la comunitat per un període no superior a quatre mesos. En cas de concórrer alguna de les circumstàncies previstes al punt 2 de l’article anterior, s’ha d’imposar pena d’arrest o treballs en benefici de la comunitat per un període no superior a vuit mesos.

Estan exempts de responsabilitat criminal i subjectes únicament a la civil pels delictes previstos en aquest títol que cometin entre ells, fora dels casos en què concorri violència o intimidació i del delicte d’administració deslleial:

Ha de ser castigat amb les mateixes penes previstes a l’article anterior el qui amb ànim de lucre i amb finalitats industrials o comercials, sense el consentiment del titular d’una patent o model d’utilitat i amb coneixement del seu registre:

Ha de ser castigat amb les mateixes penes previstes a l’article 229 el qui, amb ànim de lucre i amb finalitats industrials o comercials, sense el consentiment del titular d’un dret de propietat industrial o comercial registrat d’acord amb la legislació de marques i amb coneixement del seu registre:

Per a la persecució dels delictes contra la propietat intel·lectual i industrial és necessària la presentació prèvia de querella del perjudicat. No obstant això els fets poden ser perseguibles a instància del Ministeri Fiscal si considera que poden atemptar contra el prestigi del Principat.

El qui, sense estar-hi autoritzat, obtingui dades o s’apoderi de documents o objectes que constitueixin o continguin un secret rellevant per a la competitivitat d’una empresa ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys. Si en el supòsit anterior es revela el secret o se cedeix a un tercer, la pena ha de ser d’un a quatre anys de presó. La temptativa és punible.

El qui, tenint l’obligació legal o contractual de guardar secret, difongui, reveli o cedeixi a un tercer un secret dels previstos a l’article anterior ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

El qui, amb coneixement del seu origen il·lícit i sense haver pres part en el seu descobriment, difongui, reveli o cedeixi a un tercer un secret dels previstos a l’article 233 ha de ser castigat amb pena d’arrest.

Qui cobri al consumidor quantitats superiors a les que corresponen pels productes o pels serveis oferts, mitjançant l’alteració o la manipulació d’aparells automàtics de mesura, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o d’arrest. El tribunal pot imposar així mateix la pena de multa fins a 12.000 euros.

Els administradors de fet o de dret que falsegin els comptes anuals o altres documents que reflecteixin la situació jurídica o econòmica d’una societat o empresa, de manera idònia per causar un perjudici a la mateixa societat o empresa, a un dels socis o a un tercer, han de ser castigats amb pena de presó d’un a quatre anys.

El qui, prevalent-se de la seva situació majoritària en l’assemblea o junta general d’accionistes o de qualsevol altre òrgan d’administració d’una societat o empresa, imposi acords abusius amb ànim de lucre propi o aliè, en perjudici dels altres socis i sense que reporti beneficis a la societat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

Els administradors de fet o de dret de qualsevol societat o empresa que en benefici propi o d’un tercer, aprofitant-se de les funcions pròpies del seu càrrec, realitzin operacions abusives que comprometin la competitivitat de la societat o empresa, han de ser castigats amb pena de presó de tres mesos a tres anys. Quan els fets anteriors hagin estat comesos com a conseqüència d’haver demanat o rebut, personalment o per persona interposada, avantatges avaluables econòmicament, o de l’acceptació, oferiment o promesa per part de l’administrador de fet o de dret, en benefici propi o d’un tercer, en el marc de l’activitat ordinària de la societat o empresa, la pena prevista s’ha d’imposar en la seva meitat superior.