1. La sentència que estima la petició de rescissió que ha formulat el demandat rebel declara:
a) El dret del demandat rebel a ser escoltat en el procés.
b) La nul·litat i, si escau, la retroacció de les actuacions del procés fins a la notificació de la demanda, sense perjudici de la possibilitat de conservar els actes que no es vegin afectats per la declaració de rebel·lia.
c) La suspensió de l’execució forçosa de la sentència que ha estat objecte de la rescissió.
2. Contra la sentència que resol la petició de rescissió no es pot interposar cap recurs.
3. La tramitació del procés, un cop s’ha estimat la petició de rescissió, continua amb el trasllat de la demanda al demandat perquè la contesti i la pràctica de la resta dels tràmits que corresponguin.
4. El demandant pot sol·licitar que es mantinguin les mesures d’assegurament que s’hagin decidit en període d’execució forçosa. Aquesta sol·licitud es resol d’acord amb les normes sobre les mesures cautelars que estableix el capítol tercer del títol VI del llibre primer d’aquesta Llei.