1. La comunicació entre el tribunal o el secretari judicial i les parts personades en el procés s’efectua mitjançant el servei informàtic de comunicació processal establert a les oficines judicials o als tribunals, i als despatxos o bufets d’advocats i procuradors. La comunicació es fa a l’advocat o el procurador que representa les parts, el qual rep les comunicacions en nom seu i amb els mateixos efectes.
2. No obstant això, per excepció de les normes establertes a l’apartat anterior, cal fer personalment a les parts les comunicacions següents:
a) Quan es tracta del primer emplaçament o la primera citació, d’acord amb el que estableix l’article 25.
b) Quan es tracti d’un procés en què no sigui preceptiva la defensa i l’assistència tècnica prestades per un advocat d’acord amb aquesta Llei o les altres lleis aplicables, i les parts no hagin designat un advocat o procurador que les representi. En aquest supòsit, la comunicació es fa directament per correu ordinari o electrònic, o per qualsevol altre mitjà tècnic que permeti acreditar la data de la recepció i el contingut de la comunicació, a l’adreça física o electrònica que hagin assenyalat les parts, després d’advertir-les que les comunicacions que es facin a l’adreça assenyalada tindran efectes plens. Les parts estan obligades a comunicar els canvis de l’adreça assenyalada durant la litispendència del procés.
c) Quan aquesta Llei o les altres lleis aplicables determinin que la comunicació s’ha de fer personalment a les parts o a terceres persones.