1. L’internament de persones menors d’edat es fa sempre en una institució adequada a les seves característiques, després d’escoltar el parer dels qui exerceixen l’autoritat parental o la tutela, amb l’informe previ del ministeri competent en matèria d’afers socials i amb l’autorització prèvia motivada del batlle al qual correspongui per torn de jurisdicció de menors.
2. Poden promoure la demanda d’internament d’una persona menor d’edat en una institució adequada el progenitor o progenitors que exerceixen l’autoritat parental o la persona que exerceix la tutela. La persona menor d’edat, si hi està en desacord, ha de ser defensada i assistida per un advocat, sense perjudici de la intervenció necessària del Ministeri Fiscal. Si no vol o no pot designar un advocat, el batlle li’n designa un d’ofici.
3. L’internament d’urgència de persones menors d’edat es fa de conformitat amb allò que preveu l’apartat 5 de l’article 315, amb les especificitats que es preveuen en aquest article i de conformitat amb la legislació relativa als drets dels infants i els adolescents.