1. Un cop el tribunal rep la sol·licitud de mesures d’assegurament d’una sentència condemnatòria i dins els cinc dies hàbils següents, resol aquesta sol·licitud mitjançant un aute.
2. El tribunal admet les mesures d’assegurament sol·licitades en cas que concorrin tots els requisits següents:
a) Que la sentència contingui un pronunciament condemnatori susceptible de ser assegurat.
b) Que les mesures d’assegurament sol·licitades siguin homogènies en relació amb el pronunciament condemnatori i adequades d’acord amb la finalitat pretesa.
c) Que el sol·licitant de les mesures d’assegurament presti una caució suficient d’acord amb el que estableixen els apartats 3 i 4 de l’article anterior.
3. Si el tribunal considera que concorren tots els requisits establerts a l’apartat anterior, admet la sol·licitud de mesures d’assegurament. En aquest cas determina amb precisió les mesures d’assegurament que adopta i el règim a què han d’estar sotmeses.
4. L’aute en què es resol la sol·licitud de mesures d’assegurament d’una sentència condemnatòria es notifica al sol·licitant d’aquestes mesures i a les altres parts personades en el procés abans de practicar-les o, si no és possible, immediatament després.
5. Contra l’aute que admet les mesures d’assegurament d’una sentència condemnatòria no es pot interposar cap recurs, sense perjudici que la persona contra la qual s’han decidit aquestes mesures pugui procedir d’acord amb el que estableix l’article 365. D’altra banda, la persona que ha sol·licitat les mesures d’assegurament d’una sentència condemnatòria pot interposar un recurs d’apel·lació contra l’aute que denega aquestes mesures, que s’ha de tramitar amb caràcter preferent.