1. Si s’ha decidit l’embargament preventiu, el dipòsit, l’anotació preventiva o l’administració judicial, són aplicables les normes de la Llei de l’embargament, amb les especialitats que estableix aquest article.
2. Si les mesures cautelars consisteixen en l’embargament dels salaris, s’han de respectar els límits que estableix la Llei de l’embargament.
3. Si les mesures cautelars consisteixen en l’embargament de comptes corrents o de dipòsit, l’entitat bancària o financera ha de facilitar al tribunal l’extracte dels comptes on figurin els saldos inicial i final del darrer any com a mínim. En aquest mateix cas, i també quan les mesures cautelars consisteixin en l’embargament d’altres productes bancaris i financers dineraris, el tribunal ordena que se segueixin pagant els rebuts de la part contra la qual s’han decidit aquestes mesures que es refereixin a despeses ordinàries i necessàries.
4. La caució sempre s’ha de prestar abans de qualsevol acte d’execució de les mesures cautelars adoptades. Un cop es presta la caució, el tribunal executa d’ofici i de forma immediata aquestes mesures, fent ús dels mitjans necessaris a aquest efecte i, quan calgui, d’acord amb les normes sobre l’execució de les sentències que preveu aquesta Llei.
5. El tribunal controla l’execució de les mesures cautelars adoptades i la garantia dels drets del demandant i el demandat, i de les altres persones interessades.