1. Contra tota decisió del Registre de Comerç i Indústria d’inscripció d’un nom comercial no s’hi pot recórrer per via administrativa. Tota persona que justifiqui un interès legítim té accés directe a la via jurisdiccional i pot sol·licitar la nul·litat d’aquesta inscripció segons les disposicions d’aquesta Llei.
2. L’autoritat judicial, a petició de tota persona que justifiqui un interès legítim, pot declarar nul un registre de nom comercial en cas que no compleixi alguna de les condicions establertes en aquesta Llei.
3. L’autoritat judicial, a petició del titular d’un dret anterior, pot declarar nul un registre de nom comercial que lesioni un d’aquests drets.
4. Tot registre de nom comercial declarat nul és considerat nul i sense efecte des de la seva data de registre.
5. Quan la declaració de nul·litat d’un registre de nom comercial ha esdevingut definitiva, l’autoritat judicial notifica la seva decisió al Registre de Comerç i Indústria, que inscriu aquesta decisió amb la indicació que aquest registre de nom comercial és nul i sense efecte des de la seva data de registre.
6. L’acció de nul·litat regulada en aquest article no prescriu.