1. La constatació d’una infracció per part de l’òrgan administratiu competent en matèria de consum comporta la incoació de l’expedient sancionador corresponent d’acord amb el que disposi la normativa en matèria de procediments administratius sancionadors vigent en cada moment.
2. S’atorga a les actes de l’òrgan administratiu competent en matèria de consum la presumpció d’exactitud, llevat de prova en contra.
3. Contra la resolució dictada pel ministre titular de l’òrgan competent en matèria de consum es pot interposar recurs d’acord amb el que disposi la normativa vigent en cada moment en matèria de recursos administratius.