1. Els prestadors de serveis de confiança electrònica són responsables dels danys i perjudicis causats a qualsevol persona, inclòs el lucre cessant, per raó de l’incompliment de les obligacions que estableix aquesta Llei, llevat que puguin provar que han actuat amb la diligència deguda.
2. Els prestadors de serveis de confiança electrònica no són responsables dels danys i perjudicis ni del lucre cessant ocasionats a l’usuari de serveis de confiança electrònica, als destinataris dels serveis o a tercers de bona fe, quan aquests danys i perjudicis resultin de l’incompliment dels deures de l’usuari de serveis de confiança electrònica, dels destinataris dels serveis, o del tercer de bona fe que confia en el document signat electrònicament, d’acord amb el que preveuen els articles 14 i 15. Per invocar aquesta exempció de responsabilitat, el prestador de serveis de confiança electrònica ha de provar que ha actuat amb la diligència deguda.
3. Quan un prestador de serveis de confiança electrònica informi degudament els seus clients amb antelació sobre les limitacions de la utilització dels serveis que presta i aquestes limitacions siguin recognoscibles per a un tercer, el prestador de serveis de confiança electrònica no serà responsable dels perjudicis produïts per una utilització dels serveis que vagi més enllà de les limitacions indicades.
4. En el cas que el prestador de serveis de confiança electrònica hagi estat sancionat amb alguna de les sancions accessòries previstes a l’article 41.1.b), o hagi estat objecte de la mesura cautelar establerta en l’article 43.a), ha de:
a) Notificar la suspensió a tots els usuaris dels seus certificats electrònics, indicant-ne la data d’inici i la de finalització.
b) Consignar la suspensió en el certificat electrònic, indicant-ne la data d’inici i la de finalització.