1. Els terminis de prescripció establerts en l’article anterior s’interrompen per:
a) Qualsevol acció dels comuns notificada a l’obligat tributari, conduent al reconeixement, la regularització, la comprovació, la inspecció, la recaptació, l’assegurament o la liquidació de la totalitat o part de l’obligació tributària.
b) Per qualsevol actuació de l’obligat tributari conduent al pagament o el reconeixement del deute directament davant del comú o, indirectament, per la interposició de recursos de qualsevol mena.
c) En relació amb la devolució d’ingressos indeguts, el termini de prescripció s’interromp en el moment en què el comú reconegui el deute, notificant-ho fefaentment a l’obligat tributari o, si aquest li n’exigeix el pagament per qualsevol via, quan el comú en tingui coneixement també de forma fefaent. També s’interromp quan es reiteri la sol·licitud o s’interposin recursos de qualsevol mena.
2. Els efectes de la interrupció, i altres elements no regulats en el present article, es regulen a la Llei de bases de l’ordenament tributari vigent.