1. Les contribucions especials són tributs el fet generador de les quals és l’acord del comú de realització de determinades obres o de l’establiment o ampliació dels serveis públics sotmès al requisit d’eficàcia de llur realització efectiva, i que produeixen, ultra el benefici general per a tota la comunitat, un augment de valor dels béns de l’obligat tributari o que d’alguna manera el beneficien especialment.
2. Les obres que permeten l’aplicació de contribucions especials per part dels comuns són les següents:
a) Primer establiment de voravies i la seva renovació, si aquesta en millora sensiblement les condicions.
b) Primer establiment, reposició o reparació extraordinària del paviment i equipament de vies públiques, el manteniment de les quals és de competència comunal.
c) Primer establiment d’enllumenat públic i la seva renovació si aquesta en millora sensiblement les condicions.
d) Obertura, eixamplament, alineació i prolongació de vies públiques urbanes i secundàries la construcció de les quals és de competència comunal, i també de camins comunals i de muntanya.
e) Creació de places públiques.
f) Construcció d’instal·lacions que comprenguin el subministrament de serveis d’àmbit comunal.
g) Primer establiment, reposició, reparació extraordinària o separació de conduccions d’aigües pluvials i residuals d’àmbit comunal.
3. Les contribucions especials s’apliquen encara que els terrenys, edificis o locals disposin en alguna de les seves parts o façanes d’obres anàlogues a les millores que es tracti de finançar mitjançant contribucions especials i que corresponguin a altres vies que limiten amb els referits terrenys, edificis o locals amb façana a la via pública.
4. No es poden aplicar contribucions especials per raó de:
a) Obres de mera conservació, reparació ordinària o manteniment corrent.
b) Obres d’urbanització que beneficien presumptes obligats tributaris quan aquests paguen íntegrament les obres.