1. Salvat allò que altres lleis estableixin, prescriuen al cap de tres anys:
a) En general, les obligacions de despesa i de pagament. Els terminis de prescripció comencen, en el primer cas, a la data de presentació dels documents justificatius de l’efectivitat de la despesa, i, en el segon cas, a la data de notificació de la liquidació de la despesa o de l’ordre de pagament.
b) En especial, el dret a la devolució d’ingressos indeguts. El termini de prescripció s’inicia el dia de l’ingrés.
2. El dret de reclamar drets i perjudicis prescriu al cap de tres anys a comptar de la data en què es produeix el fet, l’acció o l’omissió que el motiva.
3. La prescripció queda interrompuda si l’Administració comunal reconeix el deute de forma fefaent al creditor, o si aquest li n’exigeix el pagament, també de forma fefaent. En cas d’interrupció de la prescripció l’Administració comunal no perd el temps transcorregut abans de la interrupció.
4. La prescripció de les obligacions econòmiques s’aplica d’ofici mitjançant resolució de l’òrgan competent.
5. Per tot allò no regulat en el present article, es regula per la Llei de bases de l’ordenament tributari vigent.