1. El control de legalitat té per objecte vetllar pel compliment de l’ordenament jurídic mitjançant la fiscalització de tots els actes, els documents i els expedients del comú i de les societats públiques participades per aquest amb incidència sobre les finances comunals, que determinin la liquidació de drets i obligacions de contingut econòmic, així com els ingressos i els pagaments que en derivin, i la recaptació i l’aplicació dels cabals.
2. Aquest control s’efectua a través de l’exercici de la funció interventora, que comprèn:
a) La intervenció crítica o prèvia de tot acte, document o expedient susceptible de produir drets o obligacions de contingut econòmic o moviment de fons de valors.
b) La intervenció formal i material del pagament.
c) La intervenció i comprovació material de les inversions i de l’aplicació de les subvencions.
3. Si en l’exercici de la funció interventora l’òrgan interventor es manifesta en desacord amb el fons o amb la forma dels actes, documents o expedients examinats, ha de formular les seves objeccions per escrit abans de l’adopció de l’acord o resolució, posant-ho en coneixement de la Secretaria comunal. En el cas que els fets poguessin ser constitutius de delicte, són objecte de denúncia d’acord amb el que preveu el Codi de Procediment Penal.
4. Quan la disconformitat es refereixi al reconeixement o la liquidació de drets a favor del comú, l’oposició es formalitza en una nota d’objecció que en cap cas suspèn la tramitació de l’expedient.
Si l’objecció afecta la disposició de despeses, el reconeixement d’obligacions o l’ordenació de pagaments, en els supòsits següents i fins que no es solucioni l’objecció se suspèn la tramitació de l’expedient:
a) Quan es basi en la insuficiència de crèdit o en una proposta de crèdit inadequada.
b) Quan no hagin estat fiscalitzats els actes que van donar origen als pagaments.
c) En els casos d’omissió en l’expedient de requisits o tràmits essencials.
d) Quan l’objecció derivi de comprovacions materials d’obres, subministraments, adquisicions i serveis.
5. Quan l’òrgan a qui afecti l’objecció no hi estigui d’acord, correspon al cònsol resoldre la discrepància, i la seva resolució és executiva. Aquesta facultat no és pot delegar en cap cas.
No obstant l’establert en el paràgraf anterior, correspon al Ple del Comú la resolució de les discrepàncies quan es basin en insuficiència o inadequació de crèdit o es refereixin a obligacions o despeses l’aprovació de les quals sigui de la seva competència.
6. L’òrgan interventor eleva un informe al Ple del Comú de totes les resolucions adoptades pel cònsol contràries a les objeccions presentades, i també un resum de les principals anomalies detectades en matèria d’ingressos.