1. L’extinció d’una fundació comporta la liquidació dels seus actius i passius, que ha d’efectuar el patronat de la fundació, sota el control del Protectorat. Aquest últim ha d’autoritzar en tots els casos el destí del patrimoni romanent.
2. Els béns i drets resultants de la liquidació s’han de destinar a una fundació, a una entitat privada sense finalitat de lucre que persegueixi fins d’interès general, relacionats, sempre que sigui possible, amb els seus fins fundacionals, i que tingui afectats els seus béns, fins i tot per al supòsit de la seva dissolució, a la consecució d’aquells fins o a una entitat pública fins i tot de naturalesa no fundacional que persegueixi finalitats d’interès general, sempre que hagin estat així designats en els estatuts de la fundació extingida. Si no hi ha designació, aquest destí pot ser decidit en favor de la fundació o les entitats abans mencionades pel patronat quan tingui reconeguda aquesta facultat pel fundador i sempre sota el control del Protectorat i, a falta d’aquesta facultat, correspon al Protectorat acomplir aquesta comesa.
3. Els criteris reguladors del procediment de liquidació s’han d’establir per reglament.