1. Els obligats tributaris que no hagin pogut efectuar les deduccions originades en un període de liquidació mitjançant el procediment previst a l’article 68 perquè han excedit contínuament la quantia de les mateixes deduccions de les quotes meritades, tenen dret a sol·licitar la devolució de l’import existent a favor seu el 31 de desembre de cada any a la declaració de la liquidació corresponent en l’últim període de liquidació de l’any mencionat.
2. Els empresaris o els professionals que no tinguin dret a la devolució de l’impost d’acord amb el que estableix l’apartat segon de l’article 73 tenen el dret a la devolució del saldo a favor seu, seguint el procediment general de devolució aplicable als empresaris o als professionals establerts en l’àmbit territorial de l’impost.
3. Els obligats tributaris que decideixin donar per finalitzada la seva activitat empresarial, ja sigui per tancament del negoci, en el cas de persones físiques, o bé per dissolució i liquidació de la societat, en el cas de persones jurídiques, podran sol·licitar la devolució del saldo a favor seu en el moment de la finalització de l’activitat.
Pel que fa als obligats tributaris a títol individual, podran sol·licitar la referida devolució en el moment en què hagin presentat la sol·licitud de baixa del negoci davant l’Administració, o bé la sol·licitud de baixa en el Registre d’Obligats Tributaris, i sempre que hagin liquidat o desafectat tots els béns afectes a la seva activitat empresarial. En el cas de persones jurídiques, la podran sol·licitar en el moment en què s’hagi inscrit la dissolució de la societat en el Registre de Societats Mercantils, s’hagi dut a terme dissolució de la societat i sempre que n’hagin liquidat tots els béns.
El procediment de devolució i els formularis per sol·licitar la devolució es desenvolupen reglamentàriament.
4. Per als supòsits de devolució previstos en aquest article i a l’article 71, el ministeri encarregat de les finances, si escau, ha de practicar la liquidació provisional i la devolució dins dels tres mesos següents a la presentació de la declaració pels supòsits de l’apartat 3, i dins dels tres mesos següents al terme del termini establert per a la presentació de la declaració en la resta de casos.