1. Les parts d’OIC suposen un dret de propietat sobre una part alíquota del seu patrimoni. Aquestes són de les mateixes característiques en cada OIC o en cada compartiment o cada classe excepte en els casos concrets establerts en aquesta Llei; les participacions de fons no tenen valor nominal.
2. Les parts són nominatives i poden ser representades mitjançant certificats nominatius (els quals inclouen tota la informació necessària per a la seva correcta identificació) o mitjançant anotacions en compte.
3. El nombre de parts dels OIC no és limitat i la seva subscripció o reembossament depèn de la demanda i de l’oferta del mercat.
4. Les participacions d’un fons poden admetre decimals, corresponents a un nombre no sencer de parts en propietat d’un inversor.
5. Dins d’un mateix OIC o, en el seu cas, d’un mateix compartiment, hi pot haver diverses classes de parts que es poden diferenciar per les comissions, divises o polítiques de distribució de resultats que els són aplicables. Cada classe de parts rep una denominació específica, que inclou la denominació de l’OIC i, en el seu cas, la del compartiment.
6. Les parts d’un OIC tenen la consideració de valors negociables i poden ser objecte de transmissió i constituir-se sobre aquelles els mateixos drets reals que sobre aquests, i se’ls aplica, en general, excepte el que disposa aquesta Llei, el seu mateix règim jurídic.
El reglament o els estatuts d’un OIC poden establir la prohibició de transmissió de les seves parts sense limitar, però, la recuperació del seu valor mitjançant el seu reembossament al propietari.
La transmissió i el gravamen de les parts d’un OIC s’han de notificar a la societat gestora per part del transmitent i de l’adquirent, tret que la mateixa societat gestora hagi participat en la transmissió per compte d’un d’ells o d’ambdós, cas en el qual es dóna per notificada. Des que es produeix l’anterior notificació, i només des de llavors, la gestora té per nou propietari la persona o entitat a la qual s’hagi notificat com a adquirent de les parts de l’OIC. Això no obstant, en cas de dubte la societat gestora pot sol·licitar a qui notifiqui la transmissió els documents o altres elements de verificació que consideri necessaris per acreditar que aquesta s’ha produït efectivament a favor de l’adquirent. En cap cas cal l’atorgament d’escriptures públiques per a la transmissió o el gravamen de les parts d’un OIC fins i tot en cas que siguin accions.
Quan una SICAV no tingui societat gestora, les transmissions i els gravàmens han de ser intervinguts per un banc, una societat gestora, una entitat de crèdit o formalitzats en escriptura pública, i s’ha de comunicar als administradors de la SICAV que han de registrar la transmissió al llibre de socis. Els administradors de la SICAV tindran les mateixes facultats que s’atribueixen al paràgraf anterior a la societat gestora.
El reglament o els estatuts dels corresponents OIC poden establir condicions per a les transmissions de les parts. En el supòsit que les condicions establertes no es compleixin per part del transmitent i l’adquirent, aquesta no té eficàcia envers la societat gestora, que ha de procedir a l’amortització i al reembossament de les parts a qui tingui per propietari, en la data de determinació del valor liquidatiu immediatament posterior a la data de la notificació de la transmissió.