1. Quan un obligat tributari no-resident fiscal hagi suportat una retenció improcedent o superior a la quota de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pot sol·licitar al ministeri encarregat de les finances la devolució de l’excés sobre la quota tributària esmentada. S’entenen compresos en aquest supòsit de devolució els casos en què la retenció practicada excedeix els límits de tributació en la font establerts per un conveni de doble imposició conclòs per Andorra.
A aquest efecte, es practica l’autoliquidació de l’impost en el model que determini el ministeri encarregat de les finances.
2. El ministeri encarregat de les finances procedeix, si escau, a fer aquestes devolucions dictant la liquidació provisional corresponent, sense perjudici de la pràctica de les liquidacions ulteriors, provisionals o definitives, que siguin procedents. La liquidació provisional que estableixi la procedència de la devolució s’ha de dictar en un termini no superior a tres mesos comptats a partir de la data de presentació de la sol·licitud de l’obligat tributari.
El ministeri encarregat de les finances torna a l’obligat tributari en el termini d’un mes, l’excés sobre la quota de tributació que resultés exigible d’acord amb el que disposa aquest article. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi efectuat la devolució de l’excés, l’obligat tributari té dret a que se li aboni l’interès legal al qual es refereix l’article 51 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.
3. A més dels obligats tributaris no-residents fiscals, poden presentar les sol·licituds de devolució a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article els responsables solidaris definits a l’article 6.
4. El procediment i la forma de pagament per a les devolucions a què es refereix aquest article es determinen reglamentàriament.