1. Els procediments i processos constitucionals se substancien a la seu del Tribunal Constitucional, dins dels terminis assenyalats en aquesta Llei, i s’inicien mitjançant un escrit de demanda en el qual s’expressa:
a) La identificació del demandant, la legitimació activa i, si és el cas, la seva representació i postulació.
b) El relat dels fets que han donat lloc, si és el cas, a la lesió constitucional que s’al·legui, l’acte o norma contra o sobre els quals es planteja la demanda i la persona o òrgan als quals se n’imputa la producció.
c) Els fonaments jurídics en què es basa la pretensió.
d) La determinació precisa de la pretensió que s’hi conté.
2. Amb l’escrit de demanda o de requeriment s’han d’acompanyar, si n’hi hagués, els documents que acreditin els elements de fet que s’han al·legat, així com, si és el cas, l’oferiment dels mitjans de prova que es considerin pertinents.
3. Els escrits de contestació de la part o parts demandades o afectades resten sotmesos al mateix règim processal que l’assenyalat per als demandants.
4. Si el Tribunal declara el decaïment de l’acció per incompareixença, desistiment o aplanament d’una de les parts al llarg del procés o procediment, això no impedeix la continuïtat de la tramitació del procés o procediment, inclosa la resolució final.