1. És procedent la interposició de l’acció d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional si, en qualsevol fase d’un procés jurisdiccional ordinari, l’òrgan judicial que es troba coneixent d’aquest estima, d’ofici o a instància de part, que una de les normes mencionades a l’article anterior i d’aplicació imprescindible per a la solució de la causa principal o d’algun incident substanciat en aquesta causa és contrària a la Constitució.
2. La dita estimació d’inconstitucionalitat s’ha de fonamentar en la impossibilitat d’una interpretació de la norma o normes conforme a la Constitució, en el raonament i l’explicació del seu caràcter de norma imprescindible per a la solució de la causa principal o de l’incident de què es tracti, i en la inexistència d’una resolució o sentència del Tribunal Constitucional que n’hagi declarat la constitucionalitat en els termes als quals es refereix l’article 44.3 d’aquesta Llei.
3. Abans d’interposar davant el Tribunal Constitucional l’escrit que planteja l’acció esmentada a l’apartat 1 d’aquest article, l’òrgan judicial ha de consultar les parts i el Ministeri Fiscal si fos present a la causa. Oïdes aquestes parts i sota la seva exclusiva responsabilitat, decideix sobre la interposició mitjançant un aute. La decisió adoptada en aquest aute no és recurrible, sens perjudici que si és negativa pugui ser replantejada la petició en instàncies successives si processalment n’hi hagués.