1. Totes les persones que intervenen en el procés de mediació tenen l’obligació de no revelar els fets, documents o situacions que coneguin com a conseqüència d’aquest procés. Aquesta obligació afecta tant les parts com els mediadors o els experts que hi puguin intervenir.
2. Si un cop iniciat el procés de mediació qualsevol de les parts manifesta la seva voluntat de desistir-ne, els fets, els documents o les situacions coneguts com a conseqüència d’aquest procés, i en concret les ofertes de negociació de les parts o els acords que hagin estat revocats posteriorment, no poden tenir efectes en qualsevol procés ulterior.
3. Les parts d’un procés de mediació no poden sol·licitar la declaració o l’interrogatori com a perit o testimoni, en el marc d’un procés judicial, de la persona mediadora o dels experts que hi hagin intervingut, llevat que:
a) Les parts, de comú acord, i de forma expressa i per escrit, dispensin la persona mediadora o els experts del deure de confidencialitat, i aquesta persona mediadora o aquests experts ho acceptin.
b) Els tribunals penals ho decideixin mitjançant una resolució motivada, d’acord amb la normativa aplicable.
4. Les actes que s’elaboren durant el procés de mediació tenen caràcter confidencial. No obstant això, no està subjecta al deure de confidencialitat la informació obtinguda durant el procés de mediació que:
a) No estigui personalitzada i s’utilitzi per a finalitats de formació o recerca.
b) Comporti una amenaça per a la vida o la integritat física o psíquica d’una persona.
c) Calgui revelar per raons imperioses d’ordre públic o per motius lligats a la protecció de l’interès superior dels infants i joves menors d’edat.
d) S’hagi obtingut en el marc d’un procés de diàleg públic com a forma d’intervenció mediadora oberta a la participació ciutadana.
5. La infracció dels deures de confidencialitat i de secret professional genera responsabilitat en els termes que estableixen aquesta Llei i la normativa aplicable restant.