1. Quan les mesures organitzatives o administratives a les quals es refereix l’article anterior adoptades per gestionar el conflicte d’interès i evitar que es perjudiquin els interessos dels clients no siguin suficients per garantir, amb raonable certesa, que es previndran els riscos de perjudici per als interessos del client, l’empresa de serveis d’inversió ha de revelar la naturalesa i l’origen del conflicte al client abans d’actuar per compte d’aquest últim, així com les mesures adoptades per mitigar el risc de perjudici per al client.
2. Les entitats s’han d’assegurar que la revelació als clients dels conflictes d’interès constitueixi una solució d’últim recurs que només s’utilitzi en els casos en què les mesures organitzatives i administratives efectives establertes per l’entitat operativa del sistema financer per prevenir o gestionar els conflictes d’interès no siguin suficients per garantir, amb raonable certesa, la prevenció dels riscos de perjudici dels interessos del client.
3. La comunicació ha d’indicar clarament que les mesures organitzatives i administratives establertes per l’empresa de serveis d’inversió per prevenir o gestionar aquest conflicte no són suficients per garantir, amb raonable certesa, que es previndran els riscos de perjudici dels interessos del client. La comunicació ha d’incloure la descripció concreta dels conflictes d’interès que sorgeixin en la prestació de serveis d’inversió o serveis auxiliars, tenint en compte la naturalesa del client al qual es dirigeix la comunicació. La descripció ha d’explicar la naturalesa general i l’origen dels conflictes d’interessos, així com els riscos que sorgeixin per al client a conseqüència d’aquests conflictes i les mesures adoptades per mitigar aquests riscos, amb el detall suficient perquè el client pugui prendre una decisió amb coneixement de causa en relació amb el servei d’inversió o auxiliar en el context del qual sorgeixi el conflicte d’interessos.