1. Es consideren clients professionals els clients que posseeixen l’experiència, els coneixements i la qualificació necessaris per prendre les seves pròpies decisions d’inversió i per valorar correctament els riscos inherents a les dites decisions i, en particular, els següents:
a) Les entitats bancàries; les entitats financeres –no bancàries– de crèdit especialitzat; les entitats financeres d’inversió, els organismes d’inversió col·lectiva, inclosos els de titulització o de capital de risc, i les seves societats gestores, les companyies d’assegurances, els fons de pensions i les seves societats gestores, els operadors en matèries primeres i en derivats de matèries primeres, els operadors que contractin per compte propi, altres inversors institucionals i, en general, qualsevol entitat amb activitat financera que, ara o en el futur, estigui sota la supervisió de l’AFA.
b) Els empresaris que individualment reuneixen dos dels requisits següents:
i) Que el total de les partides de l’actiu sigui igual o superior a 20.000.000 d’euros.i.
i) Que l’import de la seva xifra anual de negocis sigui igual o superior a 40.000.000 d’euros.ii.
i) Que els seus recursos propis siguin iguals o superiors a 2.000.000 d’euros.
c) Els estats i les administracions públiques en general; els organismes públics que gestionen el deute públic; els bancs centrals; l’AFA, els organismes internacionals i supranacionals com el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu, el Banc Europeu d’Inversions i altres organitzacions internacionals similars.
d) Altres inversors institucionals l’activitat habitual dels quals és invertir en instruments financers, incloses les entitats dedicades a la titulització i altres transaccions de finançament.
Tanmateix, quan el client és una d’aquestes entitats, l’entitat operativa del sistema financer referida a l’article 29 ha d’informar-lo, abans de prestar-li cap servei, que, d’acord amb la informació de què disposa, se’l considera un client professional i que el tractarà com a tal llevat que ambdós parts acordin un altre tractament.
En tot cas, els clients esmentats en aquest apartat poden sol·licitar un tracte com a client no professional, i les entitats operatives del sistema financer poden acordar concedir un nivell de protecció més alt. En aquest cas, l’entitat operativa del sistema financer ha d’informar el client, abans de prestar cap servei, que, d’acord amb la informació de què disposa, té consideració de client professional i que se’l tracta com a tal llevat que l’entitat operativa del sistema financer i el client acordin una altra cosa. L’entitat operativa del sistema financer també ha d’informar el client sobre la possibilitat de sol·licitar una modificació de les condicions de l’acord per tal d’obtenir un grau de protecció més elevat. En particular, correspon al client classificat com a professional demanar un nivell de protecció més elevat quan consideri que no està en condicions de valorar o gestionar correctament els riscos als quals s’exposa.
2. També es consideren clients professionals els clients no mencionats en l’apartat 1, sempre que renunciïn expressament i per escrit al tractament com a clients minoristes i que manifestin que volen ser tractats com a clients professionals en tot moment, o bé únicament respecte d’un tipus o d’una determinada operació o servei d’inversió.
L’entitat operativa del sistema financer referida a l’article 29 ha d’advertir els clients professionals clarament i per escrit sobre les proteccions i els drets d’indemnització dels quals poden quedar privats i els clients han de declarar per escrit, en un document separat del contracte, que són conscients de les conseqüències de la seva renúncia a aquestes proteccions.
Tanmateix, abans d’acceptar la sol·licitud de renúncia, les entitats operatives del sistema financer referides a l’article 29 han d’adoptar totes les mesures raonables per assegurar-se que el client en qüestió posseeix una competència, una experiència i uns coneixements que garanteixen raonablement, en vista de la naturalesa de les operacions o els serveis, que és capaç de prendre les seves pròpies decisions en matèria d’inversió i de comprendre els riscos que se’n deriven. En el cas de clients que són persones jurídiques, l’avaluació esmentada anteriorment ha d’efectuar-se a la persona amb poder per dur a terme les operacions en nom i per compte d’aquests clients.
Igualment, abans d’acceptar la sol·licitud de renúncia i en el marc de l’avaluació anterior, les entitats operatives del sistema financer referides a l’article 29 han de comprovar que el client compleix, com a mínim, dos dels requisits següents:
i) Que ha efectuat, en un mercat de valors, operacions de volums significatius amb una freqüència mitjana de deu per trimestre, com a mínim, durant els últims quatre trimestres.i.
i) Que el valor de la cartera d’instruments financers del client, formada per dipòsits d’efectiu o instruments financers, sigui superior a 500.000 euros.ii.
i) Que ocupa o ha ocupat, almenys durant un any, un càrrec professional en el sector financer que requereix coneixements sobre els serveis o les operacions previstos.
3. Es concedeix el màxim nivell de protecció a què fa referència l’apartat 1 quan un client professional subscrigui amb l’entitat operativa del sistema financer un acord per escrit que estipuli que no serà tractat com a professional a l’efecte del règim de conducta aplicable. L’acord ha de precisar els serveis, les operacions o el tipus de productes o operacions a què s’aplica.
4. Les entitats operatives del sistema financer han de portar un registre actualitzat de totes les comunicacions mantingudes amb els clients professionals.