1. Es considera un incentiu qualsevol honorari, comissió o altre benefici monetari abonat o proporcionat per un tercer o per una persona que actuï per compte d’un tercer en relació amb la prestació d’un servei d’inversió o auxiliar a qualsevol client.
2. S’exclou de la definició d’
incentiu
qualsevol pagament o benefici que permeti o sigui necessari per prestar serveis d’inversió, com ara despeses de custòdia, despeses de liquidació, despeses per canvi de divisa, taxes reguladores o despeses d’assessoria jurídica, i que, per la seva naturalesa, no puguin entrar en conflicte amb el deure de l’entitat operativa del sistema financer d’actuar amb honestedat, imparcialitat i professionalitat en el millor interès dels seus clients. Als efectes d’aquesta Llei, es consideren incentius permesos els honoraris, les comissions i els beneficis no monetaris que compleixin les condicions següents:
a) Que hagin estat concebuts per millorar la qualitat del servei prestat al client.
b) Que no perjudiquin el compliment de l’entitat operativa del sistema financer d’actuar amb honestedat, imparcialitat i professionalitat, en el millor interès dels seus clients.
L’existència, la naturalesa i la quantia dels pagaments o els beneficis a què es refereix el primer paràgraf o, quan aquesta quantia no pugui determinar-se, el mètode de càlcul d’aquesta quantia han de revelar-se clarament al client, de manera completa, exacta i comprensible, abans de la prestació del servei d’inversió o servei auxiliar corresponent. Quan escaigui, l’entitat operativa del sistema financer ha d’informar també el client dels mecanismes per transferir al client els honoraris, les comissions o els beneficis monetaris i no monetaris percebuts per la prestació del servei d’inversió o del servei auxiliar.
3. Es considera que un honorari, una comissió o un benefici no monetari estan dissenyats per elevar la qualitat del servei pertinent al client si es compleixen totes les condicions següents:
a) Està justificat per la prestació d’un dels serveis addicionals següents o de nivell superior al client en qüestió, proporcional al nivell dels incentius rebuts:
i) La provisió d’assessorament no independent sobre inversió, respecte a una àmplia gamma d’instruments financers adequats, i l’accés a aquests instruments, inclòs un nombre apropiat d’instruments de proveïdors tercers de productes que no tinguin vincles estrets amb l’entitat operativa del sistema financer.i.
i) La provisió d’assessorament no independent sobre inversió combinat amb:
a) Una avaluació anual d’idoneïtat per tal de comprovar la continuïtat de la idoneïtat dels instruments financers en els quals hagi invertit; o.
b) Un altre servei continu que sigui de valor per al client, com l’assessorament sobre l’assignació òptima proposada per als seus actius.ii.
i) La provisió d’accés, a un preu competitiu, a una àmplia gamma d’instruments financers que probablement satisfaran les necessitats del client, inclòs un nombre apropiat d’instruments de proveïdors tercers de productes que no tinguin vincles estrets amb l’entitat operativa del sistema financer, juntament amb la provisió d’eines de valor afegit, com els instruments d’informació objectiva que ajudin el client pertinent a adoptar decisions d’inversions o el facultin per al seguiment, la modulació i l’ajust de la gamma d’instruments financers en els quals hagi invertit, o la provisió d’informes periòdics del rendiment i els costos i els càrrecs associats als instruments financers.
b) No beneficia directament l’entitat receptora, els seus accionistes o empleats sense un benefici tangible per al client en qüestió.
c) Està justificat per la provisió d’un benefici continu al client en qüestió en relació amb un incentiu continu.Les entitats operatives del sistema financer han de tenir en compte els requisits establerts en l’apartat 3 d’aquest article de manera contínua, mentre continuïn pagant o rebent els honoraris, les comissions o els beneficis no monetaris.Els honoraris, les comissions o els beneficis no monetaris no es consideren acceptables si la prestació de serveis corresponents al client està esbiaixada o distorsionada com a resultat d’aquests honoraris, comissions o beneficis.
4. Quan una entitat presti el servei d’assessorament independent a un client, no pot acceptar i retenir honoraris, comissions o altres beneficis monetaris o no monetaris proporcionats per un tercer o per una persona que actuï per compte d’un tercer en relació amb la prestació del servei al client. S’han de comunicar amb claredat al client i excloure del que disposa aquest apartat els beneficis no monetaris menors que puguin servir per augmentar la qualitat del servei prestat al client i l’escala i la naturalesa dels quals siguin tals que no pugui considerar-se que afecten el compliment per part de l’entitat de l’obligació d’actuar en el millor interès dels seus clients.
5. Quan una entitat presti el servei de gestió discrecional de carteres a un client, no pot acceptar i retenir honoraris, comissions o altres beneficis monetaris o no monetaris proporcionats per un tercer o per una persona que actuï per compte d’un tercer en relació amb la prestació del servei al client. S’han de comunicar amb claredat al client i excloure del que disposa aquest apartat els beneficis no monetaris menors que puguin servir per augmentar la qualitat del servei prestat al client i l’escala i naturalesa dels quals siguin tals que no pugui considerar-se que afecten el compliment per part de l’entitat de l’obligació d’actuar en el millor interès dels seus clients.
6. Les entitats operatives del sistema financer que prestin assessorament independent sobre inversions o serveis de gestió de carteres han de retornar als clients els honoraris, les comissions o els beneficis monetaris abonats o lliurats per tercers o persones que actuïn en nom de tercers en relació amb els serveis prestats a aquests clients tan aviat com sigui raonablement possible després de rebre’ls. Tots els honoraris, les comissions o els beneficis monetaris percebuts de tercers en relació amb la prestació d’assessorament independent sobre inversions i serveis de gestió de carteres s’han de transferir totalment al client.
7. Les entitats operatives del sistema financer han d’establir i aplicar una política que garanteixi que tots els honoraris, les comissions o els beneficis monetaris abonats o lliurats per tercers o persones que actuïn en nom de tercers en relació amb la provisió d’assessorament independent sobre inversions i serveis de gestió de carteres s’assignin i es transfereixin a cadascun dels clients corresponents.
8. Les entitats operatives del sistema financer que ofereixin assessorament independent sobre inversions o serveis de gestió de carteres no han d’acceptar beneficis no monetaris que no es puguin considerar beneficis no monetaris menors acceptables.
Es consideren beneficis no monetaris menors acceptables únicament si consisteixen en:
a) Informació o documentació relativa a un instrument financer o un servei d’inversió, d’índole genèrica o personalitzada per reflectir les circumstàncies d’un determinat client.
b) Materials escrits de tercers encarregats i abonats per una societat emissora o un possible emissor per promoure una nova emissió per la societat en qüestió, o en els casos en què un emissor contracta i paga una empresa tercera per elaborar aquests materials de manera contínua, sempre que la relació es reveli clarament en aquests materials, i que aquests materials es posin a disposició alhora de totes les entitats que vulguin rebre’ls, o del públic en general.
c) La participació en conferències, seminaris o altres activitats de formació sobre els beneficis i les característiques d’un determinat instrument financer o servei d’inversió.
d) Despeses de representació d’escàs valor, com les dietes durant una reunió empresarial o una conferència, un seminari o una altra activitat de formació esmentada a la lletra c).
Els beneficis no monetaris menors acceptables han de ser raonables i proporcionats, i de tal escala que sigui poc probable que influeixin en la conducta de l’entitat operativa del sistema financer d’alguna manera que vagi en detriment dels interessos del client en qüestió.