Article 36: Avaluació de la idoneïtat

1. Les entitats operatives del sistema financer no han de crear cap ambigüitat ni confusió sobre les seves responsabilitats en el procés en avaluar la idoneïtat dels serveis d’inversió o els instruments financers de conformitat amb aquest article. Quan duguin a terme l’avaluació d’idoneïtat, l’entitat ha d’informar els clients o possibles clients, de forma clara i senzilla, que el motiu d’aquesta avaluació és permetre a l’entitat actuar en el millor interès del client. Si l’assessorament en matèria d’inversió o els serveis de gestió de carteres es presten totalment o parcialment a través d’un sistema automatitzat o semiautomatitzat, la responsabilitat de dur a terme l’avaluació d’idoneïtat recau en l’entitat operativa del sistema financer que presti el servei, i no es redueix per la utilització d’un sistema electrònic per formular la recomanació personal o la decisió de negociar. Les entitats operatives del sistema financer han de determinar l’abast de la informació que recaptaran dels clients tenint en compte totes les característiques dels serveis d’assessorament en matèria d’inversió o gestió de carteres que hagin de prestar a aquests clients. Les entitats operatives del sistema financer han d’obtenir dels clients o possibles clients la informació necessària per poder comprendre els fets essencials sobre el client i disposar d’una base raonable per determinar, atenent degudament la naturalesa i l’abast del servei prestat, si l’operació específica que s’hagi de recomanar, o efectuar-se en el marc de la prestació d’un servei de gestió de carteres, compleix els criteris següents:

2. Quan l’entitat operativa del sistema financer presti un servei d’inversió a un client professional pot assumir que, en relació amb els productes, les operacions i els serveis pels quals ha obtingut aquesta classificació, el client té l’experiència i els coneixements necessaris a l’efecte de la lletra c) de l’apartat 1. Quan aquest servei d’inversió consisteixi en la provisió d’assessorament en matèria d’inversió a un client professional cobert per l’article 31, l’entitat operativa del sistema financer pot assumir que el client pot suportar financerament qualsevol risc d’inversió relacionat amb els objectius d’inversió d’aquest client.

3. La informació relativa a la situació financera del client o client potencial ha d’incloure, quan sigui procedent, informació sobre la font i el nivell dels seus ingressos periòdics, els seus actius (inclosos actius líquids), inversions i béns immobles, així com els seus compromisos financers periòdics.

4. La informació relativa als objectius d’inversió del client o possible client ha d’incloure, quan sigui procedent, informació sobre l’horitzó temporal desitjat per a la inversió, les seves preferències en relació amb l’assumpció de riscos, el seu perfil de risc, la finalitat de la inversió i, amb caràcter addicional, les seves preferències de sostenibilitat.

5. Quan, en prestar el servei d’inversió d’assessorament en matèria d’inversió o gestió de carteres, una entitat operativa del sistema financer no aconsegueixi la informació requerida de conformitat amb l’apartat 1, no pot recomanar serveis d’inversió o instruments financers al client o client potencial.

6. Quan les entitats operatives del sistema financer prestin assessorament en matèria d’inversió recomanant un paquet de serveis o productes combinats, el paquet considerat de forma global ha de ser idoni per al client.

7. Quan prestin assessorament en matèria d’inversions o de gestió de carteres que impliquin el canvi d’instruments financers, les entitats operatives del sistema financer han d’obtenir la informació necessària sobre la inversió del client i han d’analitzar els costos i beneficis del canvi d’instruments financers. Quan prestin serveis d’assessorament en matèria d’inversió, les entitats operatives del sistema financer han de comunicar al client si els beneficis del canvi d’instruments financers són superiors als costos que aquest canvi porta aparellats o no. Les obligacions d’informació establertes en aquest apartat són aplicables obligatòriament per a les entitats quan prestin els serveis d’assessorament o gestió discrecional de carteres a clients professionals, tret que aquests últims informin en format electrònic o en paper l’entitat operativa del sistema financer que volen beneficiar-se dels drets previstos en aquest apartat.

8. En cas que el client sigui una persona jurídica o un grup de dos o més persones físiques, o quan una o més persones físiques estiguin representades per una altra persona física, l’entitat operativa del sistema financer ha d’establir i aplicar una política per determinar qui ha de ser objecte de l’avaluació d’idoneïtat i la manera com aquesta avaluació es durà a terme a la pràctica, incloent-hi de qui es recaptarà la informació relativa als coneixements i l’experiència, la situació financera i els objectius d’inversió. L’entitat operativa del sistema financer ha de registrar aquesta política. En cas que una persona física estigui representada per una altra persona física o quan s’hagi de prendre en consideració per a l’avaluació d’idoneïtat una persona jurídica que hagi demanat ser tractada com a client professional, la situació financera i els objectius d’inversió han de ser els de la persona jurídica o, pel que fa a la persona física, del client subjacent, en lloc dels del representant. Els coneixements i l’experiència han de ser els del representant de la persona física o la persona autoritzada a efectuar operacions en nom del client subjacent.

9. Les entitats operatives del sistema financer han de comptar amb polítiques i procediments adequats per permetre’ls comprendre la naturalesa i les característiques, inclosos els costos i els riscos, dels serveis d’inversió i els instruments financers seleccionats per als seus clients, així com els possibles factors de sostenibilitat, i avaluar, tenint en compte el cost i la complexitat, si altres serveis d’inversió o instruments financers equivalents poden respondre al perfil del seu client. També han de poder demostrar que compten amb aquestes polítiques i aquests procediments.

10. En prestar el servei d’assessorament en matèria d’inversió o gestió de carteres, l’entitat operativa del sistema financer s’ha d’abstenir de fer recomanacions o decidir negociar si cap dels serveis o instruments no és idoni per al client. L’entitat operativa del sistema financer s’ha d’abstenir de recomanar o decidir negociar instruments financers com a instruments que responen a les preferències de sostenibilitat d’un client o possible client quan aquests instruments financers no s’atinguin a aquestes preferències. L’entitat operativa del sistema financer ha d’explicar al client o possible client els motius pels quals s’absté i ha de guardar constància d’aquests motius. Quan cap instrument financer no respongui a les preferències de sostenibilitat del client o possible client, i aquest client o possible client decideixi adaptar les seves preferències de sostenibilitat, l’entitat operativa del sistema financer ha de guardar constància de la decisió del client, inclosos els motius de la decisió esmentada.

11. En prestar serveis d’assessorament en matèria d’inversió o de gestió de carteres que impliquin canviar d’inversions, ja sigui mitjançant la venda d’un instrument i la compra d’un altre o mitjançant l’exercici del dret a efectuar un canvi respecte a un instrument ja existent, les entitats operatives del sistema financer han de recaptar la informació necessària sobre les inversions existents del client i les inversions noves recomanades i fer una anàlisi dels costos i els beneficis del canvi, de manera que puguin demostrar, en la mesura que sigui raonable, que els avantatges de fer-ho són més grans que els costos.

12. En prestar assessorament en matèria d’inversió, les entitats operatives del sistema financer han de facilitar al client minorista un informe que inclogui un resum de l’assessorament proporcionat i expliqui els motius pels quals la recomanació és idònia per a aquest client, inclosa la forma en què la recomanació respon als objectius d’inversió i les circumstàncies personals del client amb referència al termini d’inversió requerit, als seus coneixements i experiència, a la seva actitud davant el risc, a la seva capacitat d’assumir pèrdues i a les seves preferències de sostenibilitat. Les entitats operatives del sistema financer han de reclamar l’atenció del client sobre el fet que els serveis o els instruments recomanats puguin requerir, si escau, que el client minorista demani un reexamen periòdic del que es va acordar entre ells, i han d’incloure en l’informe d’idoneïtat informació al respecte. Quan una entitat operativa del sistema financer presti un servei que inclogui avaluacions i informes d’idoneïtat periòdics, els informes posteriors que es presentin un cop establert el servei inicial poden englobar únicament els canvis que hi ha hagut en els serveis o els instruments corresponents o les circumstàncies del client, sense haver de repetir totes les dades del primer informe.

13. Les entitats operatives del sistema financer que ofereixin una avaluació periòdica d’idoneïtat han de reexaminar, a fi de millorar el servei, la idoneïtat de les recomanacions formulades almenys una vegada a l’any. La freqüència d’aquesta avaluació s’incrementa en funció del perfil de risc del client i del tipus d’instruments financers recomanats. Els requisits destinats a satisfer les preferències de sostenibilitat dels clients o possibles clients, quan escaigui, no han d’alterar les condicions establertes en el paràgraf primer.