1. Un instrument financer no esmentat en la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 36
bis
es considera no complex si compleix els criteris següents:
a) No està inclòs en la lletra c) de la definició 18 de l’article 2 o en les lletres d) a k) de la definició 11 de l’article 2 d’aquesta Llei.
b) Hi ha possibilitats freqüents de venda, reemborsament o un altre tipus de liquidació d’aquest instrument a preus públicament disponibles per als participants en el mercat i que són preus de mercat o preus oferts o validats per sistemes d’avaluació independents de l’emissor.
c) No implica responsabilitat real o potencial per al client que excedeixi el cost d’adquisició de l’instrument.
d) No incorpora una clàusula, una condició o un esdeveniment desencadenant que pugui modificar substancialment la naturalesa o el risc de la inversió o el perfil de pagaments, com les inversions que incorporen un dret a convertir l’instrument en una inversió diferent.
e) No inclou despeses de sortida explícites o implícites que tinguin per efecte convertir la inversió en il·líquida encara que hi hagi possibilitats tècnicament freqüents de vendre-la, obtenir-ne el reemborsament o fer-la d’alguna altra manera.
f) Està a disposició del públic la informació adequadament completa sobre les seves característiques, que normalment serà ben compresa, de manera que permeti a un client minorista mitjà emetre un judici fonamentat per decidir si fer una operació en aquest instrument.
2. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar el reglament aplicable que estableixi les disposicions relatives a les categories d’instruments que es consideren complexos o no complexos.