A efectes d’aquest capítol s’entén per:
1. Categoria de derivats: un subconjunt de derivats que comparteixen característiques comunes i essencials que inclouen almenys la relació amb l’actiu subjacent, el tipus d’actiu subjacent i la moneda de valor nacional. Els derivats pertinents a la mateixa categoria poden tenir terminis diferents.
2. Client: empresa que manté una relació contractual amb un membre compensador d’una entitat de contrapartida central (ECC) que li permet compensar les seves operacions amb l’ECC.
3. Compensació: procés que consisteix a establir posicions, inclòs el càlcul de les obligacions netes, i a assegurar que es disposa d’instruments financers o efectiu, o de tots dos, per cobrir les exposicions derivades de les dites posicions.
4. Empresa de serveis auxiliars: té el mateix significat que el que està establert al punt 17 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
5. Entitat de contrapartida central o ECC: una persona jurídica que media entre les contraparts dels contractes negociats en un o diversos mercats financers, actuant com a compradora enfront de tot venedor i com a venedora enfront de tot comprador, autoritzada a l’empara de l’article 14 del Reglament (UE) 648/2012, del Parlament Europeu i del Consell, relatiu als derivats extraborsaris, les entitats de contrapartida central i els registres d’operacions, o reconeguda a l’empara de l’article 25 del mateix Reglament europeu.
6. Membre compensador: empresa que participa en una ECC i que és responsable del compliment de les obligacions financeres derivades de la dita participació.
7. Registre d’operacions de derivats: una persona jurídica que recopila i manté de forma centralitzada les inscripcions de derivats.
8. Risc de crèdit de contrapart: risc que la contrapart en una operació pugui incórrer en incompliment abans de la liquidació definitiva dels fluxos de caixa d’aquesta operació.
9. Sistema de plans de pensions:
a) Fons de pensions d’ocupació: entesos com una institució, amb independència de la seva forma jurídica, que operi mitjançant sistemes de capitalització, que sigui jurídicament independent de l’empresa promotora o sector i l’activitat de la qual consisteixi a proporcionar prestacions de jubilació en el context d’una activitat laboral sobre la base d’un acord o contracte de treball subscrit:
i) Individualment o col·lectivament entre l’ocupador o ocupadors i el treballador o treballadors o els seus representats respectius; oi.
i) Amb treballadors per compte propi, quan així ho estableixi simultàniament la legislació;I que el dit acord tingui el seu origen en la dita relació laboral.
b) Activitats relacionades amb el pagament de prestacions de jubilació professional desenvolupades per institucions gestores d’esquemes obligatoris o voluntaris de pensions dependents de l’ocupació vinculada a la seguretat social.
c) Activitats relacionades amb el pagament de prestacions de jubilació professionals desenvolupades per les empreses d’assegurances de vida regulades per la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, sempre que tots els actius i passius corresponents a aquestes activitats estiguin clarament delimitats i es gestionin i organitzin independentment de la resta d’activitats desenvolupades per les empreses d’assegurances, sense que, en cap cas, no sigui possible la transferència d’alguna.
d) Qualsevol altra activitat autoritzada i supervisada, i altres sistemes que funcionin a escala nacional, sempre que:
i) Estiguin reconegudes en la legislació andorrana.i.
i) Tinguin per objectiu primari proporcionar prestacions de jubilació.
10. Societat financera de cartera: té el mateix significat que el que està establert en el punt 55 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.