1. Les contraparts financeres han de compensar tots els contractes de derivats extraborsaris pertanyents a una categoria de derivats extraborsaris que ha sigut declarada subjecta a l’obligació de compensació de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 5 del Reglament (UE) núm. 648/2012, del Parlament Europeu i del Consell, del 4 de juliol del 2012, relatiu als derivats extraborsaris, les entitats de contrapartida central i els registres d’operacions, si els dits contractes compleixen una de les condicions següents:
a) Han sigut subscrits entre una contrapart financera amb seu al Principat d’Andorra que compleixi les condicions del paràgraf segon de l’apartat 1 de l’article 94 i alguna de les contraparts següents:
i) Una contrapart financera d’un estat membre de la UE que compleixi les condicions del paràgraf segon de l’apartat 1 de l’article 4bisdel Reglament (UE) núm. 648/2012.i.
i) Una contrapart no financera d’un estat membre de la UE que compleixi les condicions del paràgraf segon de l’apartat 1 de l’article 10 del Reglament (UE) núm. 648/2012.ii.
i) Una contrapart financera o no financera amb seu en un tercer país no estat membre que estaria subjecta a l’obligació de compensació si tingués la seva seu a la UE, sempre que el contracte tingui un efecte directe, important i predictible dins de la Unió Europea d’acord amb les normes tècniques reglamentàries que s’aproven per part de la Comissió Europea en virtut de l’apartat 4 de l’article 4 del Reglament (UE) núm. 648/2012.
b) Han sigut subscrits o han sigut objecte de novació en la data a partir de la qual té efecte l’obligació de compensació o amb posterioritat a aquesta data, sempre que, en la data en què han sigut subscrits o han sigut objecte de novació, totes dos contraparts satisfacin els requisits previstos en la lletra a).
2. Sense prejudici de les tècniques de reducció del risc previstes en l’article 96, els contractes de derivats extraborsaris que constitueixin operacions intragrup segons el que està definit en l’article 92 no estan subjectes a l’obligació de compensació.
L’exempció establerta al paràgraf primer del segon apartat solament s’aplica a contractes de derivats extraborsaris subscrits entre dos contraparts pertanyents al mateix grup, però establertes al Principat d’Andorra i en un tercer país, quan la contrapart financera establerta al Principat d’Andorra hagi estat autoritzada a aplicar aquesta exempció per l’AFA en els 30 dies naturals següents a la notificació efectuada, sempre que es compleixin les condicions establertes en l’article 92.
3. Els contractes de derivats extraborsaris que estan subjectes a l’obligació de compensació de conformitat amb l’apartat 1 s’han de compensar en una ECC autoritzada o reconeguda per compensar aquesta categoria de derivats extraborsaris i que figuri en el registre públic de l’AEVM de conformitat amb l’article 6 del Reglament (UE) núm. 648/2012.
A aquest efecte, la contrapart financera s’ha de convertir en membre compensador o en client, o ha d’establir acords de compensació indirectes amb un membre compensador, sempre que aquests acords no incrementin el risc de contrapart i que garanteixin que els actius i les posicions de la contrapart es beneficien d’una protecció d’efecte equivalent a la prevista en els articles 39 i 48 del Reglament (UE) núm. 648/2012.