1. L’obtenció de cèl·lules i teixits només la poden fer organitzacions que disposin d’una autorització administrativa sanitària per dur a terme aquesta activitat.
2. Les organitzacions d’obtenció han de complir el que estableix aquesta norma i en particular han de vetllar per:
a) Complir el que estableixen els article 21 i 22 en relació amb l’obtenció de cèl·lules i teixits de donant viu o mort.
b) Disposar d’una organització i un règim de funcionament que permetin assegurar l’obtenció de manera satisfactòria.
c) Disposar d’un nombre suficient de professionals sanitaris amb la qualificació i l’experiència adequades perquè l’obtenció i l’avaluació de les cèl·lules i els teixits es duguin a terme en condicions adequades seguint el que estableix aquesta Llei.
d) Disposar dels serveis sanitaris adequats per emprendre les determinacions que es considerin necessàries en cada moment i que permetin una avaluació clínica del donant adequada.
e) Dur a terme la selecció i l’avaluació dels donants seguint els criteris establerts en l’article 23 i en el reglament corresponent.
f) Obtenir cèl·lules i teixits seguint el que estableix l’article 24.
2. El ministeri encarregat de la salut pot establir acords amb autoritats sanitàries d’altres països perquè l’obtenció de cèl·lules i teixits s’efectuï a través d’equips mèdics designats per aquestes autoritats.
En cas que l’obtenció de cèl·lules i teixits s’efectuï a través d’aquests equips mèdics, els equips han de complir el que estableix els apartats 1 i 2 d’aquest article.
Els equips mèdics encarregats de l’obtenció d’òrgans, cèl·lules i teixits han de disposar de protocols específics que defineixin les responsabilitats i els procediments a seguir.