1. S’estableix un sistema únic de codificació que permet identificar de manera única i inequívoca les cèl·lules i els teixits obtinguts, processats i distribuïts per ser aplicats en humans.
2. El disseny del sistema de codificació ha de ser homologable al registre europeu previst per aquesta finalitat i s’ha d’ajustar a les condicions que s’estableixin per reglament.
3. L’apartat 1 no és aplicable a:
a) La donació de cèl·lules reproductores entre membres d’una parella.
b) Els teixits i les cèl·lules distribuïts directament per ser aplicats immediatament al receptor segons estableix l’article 34, apartat 3.
c) Els teixits i les cèl·lules importats en cas d’emergència que hagin estat autoritzats directament pel ministeri encarregat de la salut segons estableix l’article 36, apartat 5.b).
d) Les cèl·lules i els teixits que no siguin cèl·lules reproductores per donar entre membres d’una parella, quan aquests teixits i cèl·lules romanguin en el mateix centre.
e) Les cèl·lules i els teixits importats quan romanguin en el mateix centre des de la importació fins a l’aplicació, a condició que el centre sigui un establiment de teixits autoritzat com a importador.