1. Amb la finalitat de protegir la salut dels donants vius i receptors, s’ha de garantir la traçabilitat del donant al receptor, i a la inversa, de tots els productes regulats en aquesta Llei obtinguts, tractats, emmagatzemats o distribuïts a Andorra. Aquesta traçabilitat també s’aplica a totes les dades pertinents sobre els productes i materials que entrin en contacte amb les cèl·lules, els teixits, la sang i els òrgans.
2. En el cas de les cèl·lules i els teixits, els establiments de teixits han de disposar d’un sistema d’identificació de donants que estableixi un sistema de codificació únic per a cada donació i per a cada un dels productes associats a la donació.
3. En el cas dels òrgans, s’ha d’implementar un sistema d’identificació de donants i receptors que permeti identificar cada donació i cada un dels òrgans i receptors associats a la donació. Aquest sistema ha de complir els requisits relatius a la confidencialitat i la seguretat de les dades de conformitat amb l’article 7.
4. En el cas de la sang i els components sanguinis, els centres i serveis de transfusió han de disposar d’un sistema d’identificació de cada donació de sang i de cada unitat de sang i components sanguinis que permeti la plena traçabilitat fins al donant, com també fins a la transfusió i al seu receptor.
5. Els intercanvis de SOH amb altres països han de permetre garantir el mateix nivell de traçabilitat i s’han d’efectuar acompanyats de tota la informació necessària per garantir la traçabilitat.
6. Les cèl·lules i els teixits, la sang i els components sanguinis han de disposar d’una etiqueta que contingui la informació o les referències que permetin fer-ne el seguiment, del donant al receptor i a la inversa, de l’obtenció, el processament, l’emmagatzematge i la distribució.
7. Els establiments de teixits, els centres i serveis de transfusió, i els centres on es dugui a terme l’extracció o el trasplantament d’òrgans han de conservar les dades necessàries per garantir la traçabilitat. En el cas dels òrgans, també han de conservar la informació sobre la caracterització dels òrgans i dels donants. Aquestes dades es conserven un mínim de trenta anys després del seu ús clínic. Les dades també es poden emmagatzemar de manera electrònica.