1. Els professionals titulats de la salut poden exercir la seva professió per compte propi o aliè en els termes previstos en aquesta Llei, en els seus estatuts col·legials i en les seves normes deontològiques, i en la resta de la normativa aplicable. Així mateix poden exercir en l’àmbit privat o en l’àmbit del sistema públic de salut.
S’entén que un professional exerceix en l’àmbit del sistema públic de salut quan treballa per ell mateix o per compte d’altre (persona física i/o jurídic.
a) amb conveni amb la CASS o bé exerceix en un centre amb conveni amb la CASS o en l’àmbit del SAAS.
2. L’exercici professional de manera simultània per compte propi i aliè queda condicionat al fet que es pugui compatibilitzar l’activitat professional en els aspectes materials, funcionals i horaris, observant les regulacions en la matèria i separant sempre els dits exercicis.
3. Els professionals titulats de la salut han d’actuar de manera coordinada, de forma que es complementin i potenciïn les activitats entre nivells assistencials i s’evitin els buits assistencials, les duplicitats i les actuacions innecessàries. Aquesta coordinació requereix l’aplicació de procediments i de protocols consensuats, amb els professionals i els col·legis professionals, sempre respectant el lliure exercici professional i l’autonomia tècnica i científica.
4. L’exercici professional, tant en l’àmbit hospitalari com sociosanitari, es desenvolupa en equips professionals. Cada equip ha de ser dirigit per un professional responsable que assumeixi les funcions d’organització de l’atenció i la supervisió de la pràctica i dels resultats de l’equip.
Dins d’un equip de professionals es poden delegar actuacions, sempre que s’estableixin les condicions de la delegació i que el professional tingui la capacitat de dur a terme l’activitat delegada.
5. L’eficàcia organitzativa dels equips requereix l’existència escrita de normes de funcionament intern i la definició d’objectius i funcions tant generals com específiques per a cada membre del mateix, així com complimentar per part dels professionals la documentació assistencial, informativa o estadística que determini el centre sanitari.
6. Les actuacions professionals s’han de centrar en la qualitat de l’atenció i en l’ús adequat i eficient dels recursos diagnòstics, terapèutics i rehabilitadors, evitant el malbaratament de recursos públics i la medicalització innecessària.
7. El Govern, prèvia consulta amb els col·legis professionals, ha d’establir un sistema d’indicadors que permeti monitorar i millorar la qualitat i la coordinació de l’atenció sanitària.